Josep Pijoan 1946
25/05/2016

El catalanisme embrionari

2 min
El catalanisme embrionari

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Fa quaranta-cinc anys [el 1901], el catalanisme es reduïa al fer, voler i poder de dues dotzenes de persones, que s’apuntaven al local de la Unió Catalanista, un piset de la cantonada de la Rambla amb la Porta Ferrissa. Quasi tot el dia estava desert, només amb un criat que servia cafè i si se n’hi demanava. Hi havia una cambra amb un armari amb mig centenar de llibres, que en deien la biblioteca ; i una altra per a juntes i reunions; i, per fi, una sala amb alcova més gran, on, al vespre, es reunien els que en dèiem prohoms o savis. Dic els dèiem, perquè a més de la Unió Catalanista era local del Centre Escolar Catalanista, que mai no va passar de tenir cinquanta membres. El primer president del Centre Escolar va ser en Prat, després en Muntanyola, més tard el meu germà, després d’ell en Cambó. Érem, doncs, nosaltres, els joves, qui tractàvem de savis els qui es reunien a la sala i alcova cada vespre. S’asseien en uns balancins de fusta de Viena pintats de negre, i dèiem nosaltres que vetllaven el mort, perquè la conversa era quieta i semblava un funeral. El mort era, naturalment, Catalunya, i les absoltes: “Ah, si visqués Don Jaume! Ah, pobra: si Jofre el Pilós te veiés com estàs!”. [...] Així vam arribar a les famoses eleccions de diputats per Vilafranca del Penedès, a les quals es va presentar candidat don Joan Permanyer. No sé de qui va sortir la idea, ni quines esperances tenien de guanyar-les els savis. Només sé que van ser una ocasió d’adonar-nos del món en què vivíem, que no era el del rei En Jaume, Jofre el Pilós ni Fontanella. Vam perdre com uns homes! Quines coses podria contar! El bo és que, per aquella aventura, se’ns van acostar persones que després van ser catalanistes rabiosos, com els que publicaven la revista L’Avenç. Quan tornàvem en el tren del vespre, derrotats i moixos, el Cases-Carbó deia: “Magnífic! És el millor que ens podia passar! ¿Què n’hauríem fet, d’un sol diputat? Ja vindrà un dia, que els tindrem tots!”

stats