18/07/2011

Quan cau la bena dels ulls

3 min

Els nous estats que es van crear a Europa als anys 90 van ser fruit de moviments socials amplis que reclamaven més democràcia, no pas més independència. Aquesta va ser la conclusió de l'estudi dirigit pel doctor en ciència política de la UPF Jaume López, un estudi internacional amb 32 participants de 21 universitats diferents per estudiar els processos de creació de nous estats que es van donar amb l'esfondrament del bloc comunista als anys 90 i comparar-los amb les demandes sobiranistes més ben estructurades que hi ha actualment al Vell Continent.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L'estudi explica que les reivindicacions de la ciutadania dels anys 90 es basaven a reclamar més qualitat democràtica, i que només en veure que les seves demandes de més democràcia no tenien resposta, aquestes esdevenien sobiranistes. Com menys democràcia, més secessió, concloïa l'estudi. I el procés, en alguns casos, va durar molt poc temps, com per exemple en el cas d'Ucraïna, que en vuit mesos va fer dos referèndums amb uns resultats completament diferents; en el primer, celebrat el mes de març del 1991, un 70% de la ciutadania va votar a favor de continuar formant part de la federació soviètica i en el segon, celebrat només vuit mesos després, el 90% dels ucraïnesos van votar a favor de la creació d'un estat propi com a reacció a la manca de resposta del govern central i a la pèrdua de confiança en la federació.

La clau per explicar els processos d'independència està en l'actitud dels estats, en la manca de respostes, en la ignorància com a reacció de les demandes de la ciutadania. El cas de Catalunya no és comparable amb el de la Unió Soviètica, esclar, però és interessant veure quin camí han seguit les nacions que han aconseguit un estat propi a Europa al llarg del segle XX. Catalunya no està pas lluny d'aquest camí; els paral·lelismes són evidents. Què va ser, al cap i a la fi, la manifestació del 10-J d'ara fa un any? Per a molts va ser una manifestació independentista, però per a una part molt important de la població, la demanda de fons era de més democràcia; el Tribunal Constitucional espanyol acabava de retallar un Estatut referendat per les urnes, les principals institucions espanyoles tenien -i segueixen tenint- una credibilitat tocada de mort, el govern de la Generalitat no té capacitat legal per convocar un referèndum d'independència, Catalunya no pot tenir representació directa a les institucions europees i un llista interminable de dèficits democràtics.

Si el CEO diu el que diu un any després, que els independentistes han crescut en percentatge en només un any fins a arribar a un 43% de favorables a la independència, és probablement perquè els que exigien més democràcia han evolucionat cap al sobiranisme en comprovar l'absència de resposta per part d'un Estat tancat que alça la bandera de la sagrada Constitució per resposta. Una Constitució anacrònica aprovada el 1978 que, per cert, tots els que han nascut més tard del 1960 ja no van poder votar perquè no tenien l'edat necessària per fer-ho (és a dir: tots els ciutadans que actualment tenen 51 anys o menys no van poder votar perquè eren massa joves). Això sí, tant el PSOE com el PP s'hi aferren i l'esgrimeixen com a resposta a qualsevol demanda de descentralització.

En un any, des del 10-J del milió de persones al carrer, han caigut moltes benes dels ulls. D'ulls federalistes, que creien que l'Espanya federal era possible però que ja s'han adonat que els únics federalistes que queden són tots a la mateixa banda i que no tenen ningú amb qui federar-se. Han caigut benes d'ulls autonomistes, en comprovar el cost elevat de ser espanyols, que ens obliga a viure l'era de la retallada i sense competències per poder ni tan sols defensar l'etiquetatge en la llengua pròpia. Han caigut benes d'ulls que volien veure l'Espanya plural que Zapatero prometia i que ha quedat en paper mullat com totes les promeses de Zapatero. En un any han caigut moltes benes dels ulls i les consultes per la independència han anat sumant més de mig milió de vots arreu del país i més de 250.000 votants de Barcelona.

L'independentisme ja és majoritari a Catalunya; els que d'entrada només reclamaven més democràcia ara ja han evolucionat cap a la demanda sobiranista. Tenen raó els que demanen una resposta política a aquesta demanda social cada vegada més transversal, i en aquest cas política vol dir governamental . Per ara, la resposta del Govern és optar pel Partit Popular com a soci preferent per aprovar els pressupostos. Però sempre ens queda l'esperança que, a ells també, els acabarà caient la bena dels ulls i actuaran en conseqüència.

stats