El cercle viciós de l'austeritat i el relat presidencial
El president de la Generalitat, Artur Mas, va ser ahir molt clar en el seu diagnòstic de la situació econòmica: no hi ha alternativa a l'ajust, però les retallades no ajuden a la recuperació. La pujada de l'atur d'un 9% a Catalunya durant el 2011, primer any en què s'ha implementat un fort ajust a les finances públiques, demostra que les retallades no ajuden precisament a crear llocs de treball. La realitat, però, tal com va assenyalar ahir el president, és que ni Catalunya ni Espanya estan en condicions de portar a terme una altra política que la que dicta el directori europeu (bàsicament Berlín) i que aposta en exclusiva per la contenció de la despesa com a recepta per calmar els mercats.
El problema és que tota l'argumentació macroeconòmica de Mas (crisi de la zona euro) i les acusacions a Madrid (els 759 milions que el nou govern ja ha decidit no pagar tot i que el president prefereix per ara no fer-ne cavall de batalla) empal·lideixen davant del drama de la persona que es queda sense feina i a la llarga sense ingressos. Cada aturat té efectes devastadors sobre el cicle econòmic: augmenta la despesa pública en forma de prestació de desocupació i redueix de manera considerable el consum. Un cercle viciós que segons el banc d'inversió Goldman Sachs enfonsarà l'economia espanyola un 1,5% el 2012.
Amb aquestes negres perspectives resulta força difícil bastir un discurs optimista. Però aquesta és també una de les funcions dels líders polítics: ser capaços de crear un clima de confiança que afavoreixi l'activitat empresarial i d'influir a les capitals europees on es prenen les decisions importants perquè l'economia prengui un altre rumb. Posar en ordre els comptes públics és imprescindible però no serà suficient. Convé oferir un relat i unes perspectives de futur, un horitzó que faci més suportables els sacrificis que es reclama a la ciutadania i que els dotin de sentit més enllà de la comptabilitat. Sense això la sortida de la crisi es farà encara més llarga.
