Les cervicals de Jordi Cruz
En un dels múltiples anuncis que fa el cuiner Jordi Cruz s’hi venen les bondats del medicament Pharmaton. Et pot anar bé quan ja t’has fet de Gas Natural, com també t’aconsella, i quan ja has comprat el “pa Runner”, que també patrocina, perquè és el pa dels runners. (Espero amb candeletes que aviat ens proposi el pa Triatló i el pa Futbol Sala.)
El cas és que a l’anunci de Pharmaton en Cruz hi surt fent això que se’n diu emplatar. I com que l’anunci el fan moltes vegades, puc dir que Jordi Cruz és l’home que he vist més vegades emplatant de la meva vida. Per emplatar, en Cruz s’acosta al plat d’una manera que podríem qualificar de miop o de genial. Acosta el cap a dos centímetres del plat, on hi ha una delicadesa que ell corona amb diverses miniatures de la mida d’una mosca. Les miniatures no puc dir què són (potser flors o verdures) perquè jo, en canvi, no hi veig de lluny, i perquè quan surt Jordi Cruz per la tele només puc fixar-me en ell. En tot cas afirmo que aquella postura, amb el cap a dos centímetres del plat, no és ergonòmica. Si en Cruz, cada matí i cada nit, ha de culminar quaranta plats com aquell amb quaranta elements de la mida d’una mosca amb el cap tort, acabarà malament de les cervicals i malament de la vista.
Valoro els plats coronats amb flors i herbes que el cuiner m’ha col·locat amb unes pinces. Sé que col·locar-les en un lloc inadequat fan que el conjunt final sigui bo però no immortal. Però, pel bé de la professió, puc acceptar, pair, que les flors i les herbes siguin una mica més grosses. Per exemple, de la mida d’una abella o d’un tàbac. I així Jordi Cruz podria fer-ho amb el cap dret, que ara em fa mal només de veure’l. Si no és, esclar, que en Cruz munta tots els plats així. Potser quan ha de fer un entrepà també suca el tomàquet a dos centímetres del pa (Runner).
