Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Els clarobscurs d’Amancio Ortega

L’amo d’Inditex i l’home més ric del món és un misteri. La discreció extrema i la peculiar estratègia empresarial han incrementat la llegenda al voltant del personatge. El Sense ficció de dimarts a TV3 ens va oferir un documental francès que intentava descobrir Amancio Ortega. És interessant veure l’enfocament des del punt de vista estranger perquè el plantejament està més lliure de prejudicis. Zara: la història de l’home més ric del món comença per reconstruir la vida personal d’Ortega, el seu passat familiar i l’impuls que l’empeny a convertir-se en un home de negocis. Pot intuir-se, inicialment, certa intenció d’encimbellar el personatge o buscar-li un vessant èpic, però en canvi resulta molt efectiu a nivell narratiu. I al final del documental la reflexió de l’espectador pot anar una mica més enllà. Ortega, sens dubte, té una bona història al darrere: la humiliació que viu la seva mare en no poder pagar el menjar, la rebel·lia d’un jovenet Amancio que decideix que allò no passarà mai més i la determinació de fer diners esmolant l’enginy atrapa a nivell televisiu, tot i que s’intueix que és una simplificació de la trama per convertir-la en més heroica. Com comença a treballar de noi dels encàrrecs en una botiga de moda i com decideix imitar un elegant batí d’estar per casa que hi ha a l’aparador és sensacional. Perquè després veurem com la història es repeteix a l’engròs i que això marcarà, precisament, la seva política industrial.

La segona part se centra a conèixer l’empresa. Periodísticament és una feina complicada per l’hermetisme que caracteritza Inditex. No descobrim res de nou però està ben sintetitzat. No estalvia esforços a posar en evidència les males praxis a l’hora de subcontractar empreses en països amb mà d’obra molt barata i fer els ulls grossos amb els drets dels treballadors i les normatives mediambientals. També exposa la repercussió econòmica del seu sistema de producció. És revelador com abusa, amb total impunitat, d’imitar els models de petits dissenyadors. Sembla estar per sobre de la llei i que qualsevol multa és insignificant per a Inditex. Diuen que Amancio Ortega “ha democratitzat la moda”, però ho ha fet a partir de la tirania del capitalisme més cruel. El final, recuperant aquell vídeo viral en què la seva filla el sorprenia el dia del seu vuitantè aniversari, et deixa una mica fred. Un tancament interruptus. T’esperaves alguna cosa més que no arriba. Sembla que el documental no acaba de tenir clar si l’empresari és un heroi que genera infinits llocs de treball arreu del món servint-se amb enginy de les lleis del mercat o un dèspota que juga brut. Segurament el programa estava plantejat així perquè cada espectador arribés a la conclusió que el fes sentir més còmode.

Més continguts de