La classe dels cargols i les cargoles
Llegeixo a l’ARA que en Lluís Rabell “ha enviat aquest divendres una carta als seus diputats amb una distribució de tasques per superar la crisi oberta”. Resulta que fa uns dies en Coscubiela, que és portaveu dels SíQueEsPot, i en Fachin, que n’és portaveu adjunt, se les van tenir pels càrrecs. Es van reunir quatre hores i en acabat ni l’un ni l’altre no van fer declaracions. Home, esclar que no. ¿Com volíeu que les fessin? Si sortia en Fachin per explicar que ja s’havien posat d’acord, i que tot quedava com abans, el populatxo hauria interpretat que era mentida, perquè, tot i que deia que ja s’havien posat d’acord, era ell qui sortia a fer de portaveu. Esclar que si sortia en Coscubiela a dir que no s’havien posat d’acord i que seguien negociant, el populatxo podia interpretar-ho també maliciosament. Podia pensar que deia que no s’havien posat d’acord i que seguien negociant, però que qui sortia a dir-ho era ell, el portaveu oficial. Esclar que podien sortir tots dos i parlar una estona cada un, però qui ho feia primer? ¿En Coscubiela o en Fachin? Si enraonava primer en Coscubiela podia passar que el populatxo interpretés que en Coscubiela seguia manant però que feia el gest, de cara a la galeria, de deixar enraonar en Fachin. I si parlava en Fachin primer podia passar que el populatxo entengués just el contrari. Que en Fachin havia agafat el poder però donava un tracte preferent al rei decapitat i li deixava dir el que ell encara no havia dit.
La proposta d’en Rabell és que ell (i perdó per la rima) deixi de fer de portaveu en el debat de política general perquè ho faci un diputat de Podem. Em sembla una idea tan magnífica que és una llàstima que estiguem parlant de política i no de delegats de classe, perquè si no els posaria un gomet daurat. Estic tan contenta que per un moment he oblidat que ja falta molt poc per al Piromusical, un altre espectacle que també m’apassiona de la mateixa manera.
