El clímax de Bibiana Aído

En una notícia apareguda al suplement Criatures d'aquest diari se'ns dóna notícia dels mestres d'una escola bressol sueca que "porta a l'extrem la igualtat de gèneres" i "no es dirigeixen mai" a la canalla "com si fossin nens o nenes. No s'hi sent mai ell o ella . Els 33 petits alumnes que hi van reben el nom amics ".

Tot i que desconec els mecanismes de la llengua materna dels Abba, sí que em sembla que -a diferència del que passa en català, francès, espanyol i gallec- el suec modern no té gènere femení i masculí. Té el gènere comú i el gènere neutre. I diria que en suec antic sí que hi havia gènere masculí i gènere femení (que el suec modern ha substituït pel gènere comú). Amb això vull dir que tot i que la mesura és de bojos, implantar-la aquí seria de torrats indocumentats. Ho dic perquè tot el que pot anar malament va malament i ja m'imagino el deliri de Bibiana Aído quan llegeixi (amb l'ajuda d'un intèrpret de gènere femení) el suplement Criatures . Espero que d'aquí a uns anys no hàgim d'enyorar el "tots i tots i totes".

De tota manera, la mesura no és una novetat. Conec diversos programes (no treballo en cap, naturalment) on els treballadors, sempre inquiets, no anomenen el seu cap pel nom. Li diuen la cosa . I a casa meva, quan érem petits, ja ho practicàvem. Els pares no ens van dir mai pel nom. Sempre ens deien "tu!".