19/08/2017

Un combat que exigeix cooperació política i policial

2 min

Ahir vam veure un gabinet de crisi conjunt entre el govern català i l’espanyol en presència dels dos presidents i els principals responsables de les tasques de coordinació i protecció contra el terrorisme. És una imatge tranquil·litzadora per als ciutadans, que esperen que les administracions siguin capaces d’actuar de manera cooperativa, amb respecte a les competències descentralitzades de l’actual organització de l’Estat i amb una lleialtat molt sovint inexistent.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Les paraules d’ahir contrasten amb les dificultats viscudes fins fa ben poc per convocar la reunió de la Junta de Seguretat i la continuada oposició a l’accés dels Mossos a la informació necessària per lluitar de manera òptima contra una amenaça islamista a Catalunya que s’ha revelat, malauradament, ben real. En les últimes hores el cos de Mossos d’Esquadra ha demostrat una actuació diligent, que ha evitat que la cèl·lula terrorista aparentment repartida entre Ripoll i Alcanar aconseguís perpetrar tots els atemptats que preparava.

Malgrat que l’operació no està tancada, les detencions i la diligència en l’actuació a Cambrils han evitat una angoixa i un perill greu a la ciutadania. La investigació haurà d’aclarir també com es va produir l’explosió de l’amagatall on es preparaven artefactes a Alcanar, que va portar a la detenció d’un dels presumptes terroristes i a la mort de dos més. Les primeres informacions apunten que els atemptats havien estat planejats per un grup de dotze persones, organitzat i que feia temps que treballava molt possiblement en la utilització de furgonetes bomba.

Caldrà preguntar-se si els Mossos han pogut moure’s en les millors condicions d’accés als serveis d’informació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i desitjaríem que la resposta fos positiva. La gravetat de la situació viscuda a Catalunya deixa clar que les demandes d’efectius i respecte a les competències de la policia catalana no eren un estratagema independentista, ni un caprici. Sobra politiqueria i intoxicació entre aquells que parlen de turismofòbia o esquerdes de l’independentisme que aprofiten els terroristes. Els catalans agrairan, sigui quina sigui la seva voluntat política ara o en el futur, que la cooperació lleial entre governs es mantingui en els temes que poden afavorir tots els ciutadans.

stats