Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Un comiat agredolç

Potser, don José Luis, vostè no ha estat un president tan calamitós com tots hem dit alguna vegada que era. Pels pèls i en temps de descompte, però un dels grans objectius que s'havia fixat en arribar al poder, la fi del terrorisme etarra, s'ha assolit encara sota el seu mandat. Tots els que en alguna ocasió hem dit o escrit que havia fracassat vostè (també) en la seva política antiterrorista, ens veiem ara obligats a empassar-nos les nostres paraules. Per la meva banda, ho faig amb patates i amb alegria. Correspon, per una vegada, donar-li l'enhorabona, i és un plaer fer-ho.

Segurament -com ha dit Martxelo Otamendi, que d'aquestes coses en sap-, al final resulta que haurà estat vostè el president espanyol que ha tingut una idea més clara de com afrontar el conflicte basc. Va entendre des del començament que el desenllaç del drama passava inevitablement pel diàleg amb ETA, i ETA li va prendre el número de mala manera. A vostè, que ha fet de l'engany una de les seves armes polítiques d'ús habitual, el van enganyar els etarres com una criatura, i li van fotre una bomba a Barajas -que va fer dos morts- l'endemà mateix que vostè hagués anunciat que la fi del terrorisme era a prop. Això degué fer-li mal, ben segur. És mèrit seu, doncs, no haver sucumbit a la temptació de la rancúnia i haver persistit en l'estratègia que ha fet possible que arribem fins aquí.

Vostè s'ha hagut de pintar a l'oli (amb reforma constitucional inclosa, perpetrada a tota pastilla al dictat de Brussel·les) l'Espanya plural i federalitzant que un dia va somiar, i suposo que lamentarà tota la vida haver negat l'existència d'una crisi que se l'ha menjat pels peus, o haver arribat a afirmar que el sistema financer espanyol era el més sòlid del món, just abans que tot comencés a esfondrar-se. Però els llibres d'història, que diuen que el preocupen, hauran de dir de vostè que va ser el president sota el qual ETA va acabar la seva tristíssima història. Es pot donar per ben pagat. I, a més, sempre li quedarà el plaer de recordar que Rajoy no li va guanyar mai unes eleccions. Per a ell queda ara el pollastre de gestionar la pau, cosa que ja es veu que no li serà senzilla, a Don Mariano, en vista dels brams que li amollen tots aquells que contra ETA vivien millor.

Fa poc, citant Gómez de la Serna, vostè va dir que el millor destí que imaginava era el de supervisor de núvols, estirat en una hamaca. En una altra ocasió, va fer broma dient que, quan deixés el poder, pensava retirar-se a pescar truites de riu. El seu comiat és agredolç: deixa un país crispat, amb un 20% d'atur i la sospita de ser a un pas de la bancarrota. Però aquella amargor i aquella impaciència que sentíem cada vegada que escoltàvem, en boca seva o d'algun altre polític, que el final d'ETA estava a prop, s'han acabat per fi. Dediqui als núvols aquell somriure encara juvenil amb el qual ha ensarronat tant electors i tants rivals polítics, Don José Luis. I que piquin.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT