Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Quan compraves malgrat el venedor

El que vull compartir no sé si és un fet extrapolable, un desig o un pronòstic. Resulta que últimament he topat amb bons dependents. Més que no pas de dolents, o d'indiferents. No és un treball de camp gens exhaustiu, ja em direu si coincidiu en l'apreciació. M'enamora la gent que excel·leix en un ofici, i el comerç és una activitat clau en el desenvolupament social. El procés de compra requereix algú que vetlli perquè arribi a bon port, que conegui el producte que ven, que domini la psicologia del consumidor, que no sigui embafador ni sembli pilota, que et sàpiga respondre el que necessites saber i et sàpiga dir el que vols sentir. Coincidint amb l'època en què tot es venia sol, en què els productes anaven a les bosses sense que calgués cap empenteta, algunes botigues es van omplir de professionals (és un dir) que semblaven infiltrats pagats per una organització en contra del consum. Tot i els seus esforços per desanimar-te, la manera en què t'ignoraven o maltractaven o desinformaven, acabàvem comprant. Als tiquets caldria haver fet constar més d'un cop que aquella compra s'havia consumat malgrat el dependent X. Té lògica que, ara que ens ho rumiem més abans de deixar anar la Visa, quedin (o tornin) els vocacionals, els seductors, els que s'estimen l'ofici, els cracs que et fan emportar el que no volies i a sobre els dónes les gràcies.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT