Publicitat
Publicitat

El compromís

Els pròxims 26 i 27 de setembre tindrà lloc al monestir de Sant Benet de Bages la sisena edició de la Jornada de Lideratge que organitzem conjuntament la càtedra de lideratges d'Esade i CatalunyaCaixa. Un centenar de líders polítics, empresarials i socials, majoritàriament catalans, debatrem sota el lema "Nou cicle polític a Europa, Espanya i Catalunya. Els reptes institucionals que tenim per davant". El tema i el moment semblen oportuns. Amb criteris polítics diferents però amb circumstàncies econòmiques bastant comunes, Europa, Espanya i Catalunya es veuen impulsades a redefinir amb urgència les seves prioritats d'actuació. Són temps que reclamen nous compromisos, claredat en la visió i audàcia en les decisions, però la Unió Europea i els seus estats membres no acaben de donar mostres serioses de lideratge. En els casos espanyol i català aquest plantejament s'haurà de fer, a més, amb noves formacions de govern i amb la constatació que, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, els marcs institucionals de relació han quedat seriosament danyats i, fins i tot, desprestigiats. La crisi, doncs, no és tan sols econòmica, sinó també política i institucional. Està en joc el futur de la UE i, almenys des de Catalunya, estan en qüestió el model territorial i el marc institucional fixats en la Transició. Per aquesta raó l'abordatge del nou cicle polític no admet dilacions.

La deriva de la situació econòmica europea i mundial, l'escenari derivat de les eleccions del 20-N i les iniciatives que a partir de llavors impulsarà el govern de la Generalitat són tres factors diferents i que es poden analitzar per separat, però sabem que inevitablement tindran una forta relació entre ells. Posem-ne alguns exemples. El PP podria obtenir majoria absoluta al Congrés dels Diputats i, si el PSC no reacciona, fins i tot podria arribar a convertir-se en segona força política a Catalunya. En paral·lel, el president de la Generalitat prepararà durant la tardor la proposta d'un nou pacte fiscal, una iniciativa que només podrà reeixir si les forces polítiques i de la societat civil del país representen una sola veu. Però això podria passar en un context de crisi econòmica (amb més atur, més retallades i més impostos), en què la justa reclamació catalana seria fàcilment adjectivada d'insolidària per la premsa espanyola i en què un PP crescut a Espanya i desacomplexat a Catalunya podria decidir passar olímpicament del tema. La pauta del que seria capaç de fer a Catalunya el PP en cas de majoria al Congrés ja s'ha pogut començar a veure en les accions del nou alcalde de Badalona.

Amb tot, Mariano Rajoy és molt conscient que tant per assolir l'èxit electoral com per prendre les decisions posteriors que vulgui adoptar respecte de Catalunya necessitarà comptar amb un cert suport empresarial i mediàtic català. La seva recent conferència a Barcelona Tribuna, en què es va trobar embolcallat de la tradicional amabilitat catalana , així com l'activitat del nou grup d'empresaris autodenominats Pont Aeri, podrien ser plataformes que ajudessin a aquest fi.

La pregunta ara, doncs, és quina serà la posició que decidiran adoptar els partits polítics catalans, els nostres empresaris i la societat civil quan Artur Mas decideixi negociar un nou pacte fiscal amb el nou govern espanyol. El 2007 la crisi financera de la banca d'inversió nord-americana Warren Buffet va fer famosa aquesta frase: "És quan baixa la marea que sabem del cert qui nedava nu". Una cosa semblant passarà entre nosaltres quan s'hagi de negociar el nou pacte fiscal. ¿Què faran Foment, i les cambres de comerç, i la Cecot, i el Cercle d'Economia, i FemCAT, i...? Moltes empreses catalanes, amb alta presència en el mercat espanyol, encara recorden la campanya de boicots a productes catalans impulsada en temps del tripartit i poden témer, amb raó, un nou càstig contra la seva ja delicada situació. Els Alfonso Guerra, Rodríguez Ibarra, José Bono, etc. i els Jiménez Losantos, Ansón i companyia no desaprofitaran l'ocasió. En aquesta situació, el càlcul particular del perjudici empresarial en el curt termini pot condicionar el benefici general ciutadà en el llarg termini i, així, l'assoliment o no del pacte.

Arriba, doncs, el temps del compromís. La marea està baixant i deixarà al descobert qui defensa el pacte fiscal i qui no. Arriba el temps en què el tacticisme de curta volada dels nostres partits, l'excessiva prudència i gasiveria dels nostres empresaris, el conformisme i passotisme dels nostres ciutadans i el silenci complaent dels nostres intel·lectuals seran posats a prova. No és un problema tan sols d'un d'aquests agents, és un problema de tots. I no es tracta d'un compromís que afecti només el moment de la negociació. Aquest tornaria a ser un plantejament erroni. El compromís dels agents polítics, empresarials i socials el necessitarem abans de la negociació, durant la negociació i després de la negociació. En cas de fracàs, no serà una derrota del Govern o del seu president, sinó una derrota del país, com ja va passar amb el nou Estatut. I en cas de fracàs, serà el manteniment o no d'aquest compromís el que determinarà si Catalunya comença la deriva cap a la seva residualització (Jordi Pujol dixit ) o, al contrari, si comença el camí cap a la seva emancipació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT