Un comunista desactivant bombes
Dilluns un concursant del programa Boom d’Antena 3, que presenta Juanra Bonet, anava vestit amb una samarreta amb el símbol enorme del partit comunista. La fals i el martell gegants, de color groc, destacaven sobre el fons vermell de la peça de roba. A sota hi havia les sigles de la Unió Soviètica. De fet, la samarreta s’ajustava pràcticament al disseny de la seva bandera. Hi va haver espectadors que van protestar a les xarxes socials, i les webs especialitzades en temàtica televisiva se n’han fet ressò com a fet polèmic.
Per quin motiu no poden anar vestits com els dona la gana, els concursants? Si el programa de televisió no ha posat normes de vestimenta, i el lema que llueixen a la samarreta és constitucional i no atempta contra cap dret fonamental, ni tan sols s’hauria de convertir en tema de discussió. Si algú volgués concursar amb una samarreta que reproduís la bandera d’Espanya, la britànica o la noruega no hi hauria cap argument sòlid que en justifiqués la prohibició.
En canvi, no va cridar tant l’atenció que el grup de concursants femenines, que hi participaven per recaptar diners per a la seva escola de cheerleaders, haguessin de fer un xou amb pompons tot just sortir al plató, com si animessin un equip de bàsquet. És com si a un manyà, abans de concursar, li fessin arreglar una aixeta per demostrar les seves habilitats professionals davant de l’audiència. Totes les concursants, per cert, portaven la mateixa samarreta de tirants que publicitava el nom de l’escola de cheerleaders que regentaven. Feien publicitat d’un negoci privat i, en canvi, això sembla que és assimilat amb naturalitat pels espectadors.
El concurs Boom, per cert, consisteix a endevinar qüestions de cultura general, i la manera de progressar en el joc és anar tallant els cables que han de desactivar una bomba, intentant que no peti. La tensió consisteix a veure si explota en cada resposta. Una dinàmica televisiva, per cert, que fa vint o trenta anys hauria sigut impensable, en ple terror d’ETA a Espanya. I un joc que, en cas de nous atemptats amb bomba, i en plena alerta terrorista, podria acabar resultant de mal gust.
El context polític i social de cada país i cada època determina les susceptibilitats que provoquen els continguts televisius més innocus. Un lema d’una samarreta o la temàtica explosiva d’un concurs aixecaran més o menys polseguera depenent de l’actualitat, la tolerància i la maduresa de la població. De fet, seria interessant veure avui dia quins símbols a les samarretes no serien permesos i quins sí en un plató de televisió per ser conscients de quins són els prejudicis que imperen avui dia.
