Com construir un corralet

"Jo he vingut a treure-ho tot. Ja l'hi dic ara. Vostè faci el que vulgui". Tu sempre has pensat que el món és ple de malastrucs que gaudeixen d'amargar la vida als altres i que no cal fer-los cas, però quan algú et diu una cosa com aquesta a l'ascensor de la teva entitat bancària no pots evitar una certa preocupació. I això, aquesta mena de bèsties ho detecten i encara els anima més a continuar: "L'altre dia li van preguntar a un premi Nobel d'economia què faria ell si tingués cent mil dòlars en efectiu. Sap què va dir? Guardar-los. Un premi Nobel d'economia. I no es referia a guardar-los en un banc, precisament. Es referia a guardar-los al matalàs de casa, perquè no te'ls fotin". "Vol dir que no en fa un gra massa?", dius tu, mirant de treure ferro a la situació. "Un gra massa? Recorda el que va passar a l'Argentina? Això serà pitjor. No veu que tots els bancs estan entrampats entre ells i amb els governs, que s'han anat deixant quartos els uns als altres i ja no en poden demanar més a ningú? Només queden diners de mentida. Tot el que no tinguis a casa trinco-trinco, desapareixerà com per art de màgia. Jo ja l'hi he dit. Vostè faci el que vulgui".

I amb aquest bonic advertiment l'home et deixa sol a l'ascensor de la teva entitat bancària. I ara què fas? Confies en les autoritats que afirmen que ho tenen tot sota control o fas cas d'aquest sonat que no coneixes de res? Potser li pots fer un comentari al delegat de la teva oficina, a veure quina cara fa. Però què en trauràs de la cara que posi un delegat d'oficina? Res. Més dubtes. Si les coses anessin tan malament, hi hauria senyals, se sabria. Bé, digue'ls això als argentins, i als clients del Madoff, i als dels bancs que van petar als Estats Units... I si en treus uns quants? Per tenir-los a casa, com una petita assegurança. No pas tots, com aquest boig. Només uns quants. I potser trucaràs al teu cunyat perquè faci el mateix, i ell trucarà a la seva germana, i ella ho dirà a la seva millor amiga, i ella al seu marit, i ell...