El contraportadista de ‘La Razón’ es despista sobre qui mana al diari

BarcelonaL’expressió wishful thinking té difícil traducció: equival a “confondre desitjos amb realitat”, però la frase en català té menys punch que l’original anglesa, si em permeten un últim anglicisme en aquests temps de debats koinesians. Doncs bé, Alfonso Ussía incorria en un wishful thinking de manual al seu article de contraportada de La Razón. En primer lloc, deia: “No entenc els silencis corporatius. En el meu diari amb prou feines s’ha comentat la vergonyosa i mel·líflua entrevista d’Évole a un terrorista acabat d’alliberar. Una impostura. La Sexta, que inverteix una bona part de les hores criticant Soria, s’ocupa poc d’altres diners”. No se li coneixen a Ussía articles contra les cadenes -la majoria- que s’entesten a ocupar-se d’altres diners i, en canvi, quan toca parlar dels de Soria miren cap a Segòvia. O cap a Conca. En tot cas, el whishfulthinkisme arriba aquí: “No és cert que La Razón i La Sexta formin part de la mateixa empresa. Sí que comparteixen l’accionista de referència, però la resta de l’accionariat de La Razón no té res a veure amb la cadena”. Accionista de referència és eufemisme de “qui posa la pasta”. O sigui: qui mana i, per tant, posa i treu consellers delegats (o directors de diaris com el que acull les contraportades d’Ussía). He escrit nombroses vegades sobre les contradiccions de Planeta, quan tenia al mateix temps dos diaris tan antagònics com La Razón i l’ Avui. Un còctel així no s’explica només pel respecte a l’autonomia de cada mitjà i el seu espai natural: cal afegir-hi sempre el factor polític. Però, dit això, cap altra empresa juga amb tant d’encert en modalitat de partides simultànies. Només cal comparar La Sexta amb Cuatro, rescatada un any abans i de la qual només queda l’espectre del que va ser.