12/05/2012

Les conyes de la justícia

3 min

El cantant barrut . Algú es recorda del castís Pedro Pacheco? Em refereixo a aquell polític andalús que, a banda de ser diputat i eurodiputat, va tenir l'honor d'ostentar l'alcaldia de Jerez de la Frontera des del 1979 fins al 2003. Ja fan memòria? Més pistes: és aquell personatge que es va enfrontar al presumpte cantant Bertín Osborne perquè aquest, amb més cara que esquena, s'havia construït una mansió imponent en sòl rústic i no urbanitzable de la ciutat gaditana. Doncs bé, després que l'alcalde fes tot el possible per demolir l'edificació, l'any 1985, una sentència de l'Audiència Territorial de Cadis va donar la raó al suposat artista. Llavors, Pacheco, amb la inspiració que dóna la ràbia, va pronunciar una frase -curta, directa, demolidora- que va fer fortuna i que, tants anys després, continua ben viva i plena de significat. "La justicia es un (perfecto) cachondeo ".

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Paraules per a la història. Segurament, en aquell moment, el polític andalús no va ser conscient que acabava de deixar anar unes paraules per a la posteritat. Unes paraules que, massa sovint (i per desgràcia), ens retornen amb tota la seva força amb les actuacions estel·lars amb què periòdicament ens delecten algunes de ses senyories. Però anem als fets que m'han inspirat per escriure l'article que tenen entre les mans: el dia 22 de febrer del 2010 l'Ajuntament de Sevilla va acollir un homenatge al primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, per la seva contribució a l'aliança de les civilitzacions, aquella idea amb la qual Zapatero pretenia reivindicar-se com el gran estadista que mai no va ser. En acabar l'acte, i mentre el primer ministre abandonava l'edifici, un jove kurd, Hokman Joma, va acusar Erdogan d'assassí i li va llançar una sabata que va impactar en el cotxe oficial.

Atemptat contra una autoritat. No cal ni dir que el jove va ser immediatament detingut i, contra tota lògica, empresonat de manera preventiva a causa, es va dir, de la repercussió internacional que havia tingut el seu gest. Uns mesos després, en el judici penal celebrat a Sevilla, el magistrat José Antonio Gómez va fer més gran aquella bestiesa en condemnar Joma a tres anys de presó per un delicte "contra la comunitat internacional en la seva modalitat d'atemptat". Cal dir, però, que en la sentència el mateix magistrat reconeixia la desproporció de la pena i recomanava que el govern espanyol iniciés els tràmits per a un indult que permetés abandonar la presó a Hokman Joma.

Arma de destrucció massiva. Doncs bé, dos anys després del seu arrest, el jove kurd continua tancat al centre penitenciari de Sevilla I. D'una banda, el jutge no va sol·licitar personalment el perdó que ell mateix recomanava. De l'altra, el govern Zapatero -el mateix que va fer mans i mànigues per atorgar l'indult al poderós Alfredo Sáez, conseller delegat del Banc de Santander, abans d'abandonar el poder- no va trobar el temps ni les ganes per fer justícia en un cas que afectava un home molt més humil. I Rajoy? Algú sap què en pensa Rajoy? Potser, seguint el camí marcat pel seu mentor, està convençut que aquella sabata era, en realitat, una arma de destrucció massiva.

Paral·lelismes dramàtics. Mentrestant, Hokman Joma va aconseguint rècords: ja ha més que doblat el temps que va estar engarjolat Mountazer al Zaidi, el periodista iraquià que, a Bagdad, també va llançar una sabata, en aquest cas al llavors president nord-americà George W. Bush. A més, ha multiplicat per vint els dies de captivitat de personatges com, per exemple, Fèlix Millet. I fins i tot, si els despropòsits continuen, quedarà ben a prop de la vergonyosa marca de quatre anys passats a la presó pel general Enrique Rodríguez Galindo, condemnat per dos casos de segrest i assassinat. Però ja se sap, l'acció del jove kurd volia reivindicar la llibertat per al seu poble, i en això Espanya i els seus jutges s'assemblen massa a la Turquia unitarista, la mateixa que il·legalitza partits, tanca mitjans de comunicació i posa tots els bastons a les rodes a una possible sortida dialogada al problema kurd. Els sona?

stats