Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

La copa del gintònic

Ahir un article molt interessant de la Marta Palomo a l'Ara Ciència ens explicava els mecanismes del cervell quan consumim alcohol. Il·lustraven el reportatge dues fotografies. La de dalt, de Getty Images, mostrava uns joves prenent còctels en un bar. La de baix era d'Ivan Giménez, fotògraf d'aquesta casa, i ens mostrava un gintònic en una copa en primer pla. El fons era negre i així els colors de dins de la copa (groc i carbassa) destacaven. A la base, hi havia una llenqueta blau fosc que s'acabava difuminant amb el negre. Una foto, en fi, molt ben feta.

A part dels glaçons, a dins de la copa hi havia -i d'aquí els colors groc i carbassa- unes peles de llimona i unes rodanxes que vaig demanar a Déu nostre senyor que no fossin pastanaga. Per sort nostre senyor em va escoltar. Vaig trucar al diari per parlar amb l'Ivan Giménez i em va dir que era kumkat , aquest cítric que sembla una taronja nana (de fet, en fa l'aroma, de la taronja) i que es menja amb pell. Sóc moderna. No dic que no als gintònics que duguin kumkat , ginebró, aromes de violeta, bitxo, cogombre, llima congelada, una branca de romaní per remenar (ultimíssima moda que acabarà d'espoliar els boscos), menta, tomàquet cherry ... Fins i tot no dic que no als gintònics amb amanida d'enciam, tomàquet i ceba. Però m'agradaria no haver-los de prendre sempre en una copa. Sé que el got llarg de gintònic és molt vuitanter i que ara l'elegància obliga a la copa. Però és que la copa no està pensada per dur glaçons, pells, fruites, verdures i branques al seu interior. I com que no està pensada per dur pells, fruites, verdures i branques al seu interior, vet aquí que el contingut pesa massa per a tant fràgil continent i si la vols remenar se't tomba i acabes amb la roba plena de ginebra, tònica creativa, pells, fruites, verdures i branques.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT