Publicitat
Publicitat

Ser cornut i pagar el beure

No m'ho podia creure. Acabava d'arribar a la seu del Col·legi d'Arquitectes amb uns minuts de retard i no s'hi podia pràcticament entrar. La sala d'actes on es feia la presentació del concurs de les setze portes de Collserola era a la primera planta però l'escala estava col·lapsada de gent i era impossible pujar. Vaig arribar com vaig poder fins a l'ascensor i em vaig quedar completament sorprès davant una aglomeració que no s'havia produït mai, ni tan sols en aquelles escasses ocasions en què s'hi va acostar alguna figura internacional. En obrir-se les portes l'ascensor va exercir una succió que va fer que en un primer moment el buit xuclés durant uns instants els que eren més a prop. Sembla la cua de l'Inem, vaig sentir que deia algú; això és una mostra de com està la professió, deia un altre.

L'arquitecte en cap anava desplegant la seva retòrica entusiasta davant d'uns arquitectes atents, molt tocats per una crisi que s'ha acarnissat especialment amb el gremi. Estem morint en silenci, deia el degà. Doncs bé, el silenci va esdevenir de cop i volta visible en aquella multitud que no havia vingut a queixar-se sinó a treballar. I a fer-ho per la nostra ciutat, aquella que ens estimem i que entre tots hem ajudat a fer créixer i millorar.

I és que la situació comença a ser desesperada.

A final del 2010 el 46% dels arquitectes s'havien quedat sense feina i els que encara mantenen la seva activitat han vist minvar els seus sous en unes proporcions que fa que molts envegin la situació dels que surten al carrer per denunciar les retallades. En aquest context, l'única solució possible és la reinvenció professional, bé emigrant a l'estranger o bé buscant altres vies que no estiguin directament associades a la construcció o la promoció immobiliària. Una d'aquestes activitats podria ser la consulta, reivindicant l'arquitecte com aquell professional que pot pensar millor sobre la ciutat i el territori des d'un punt de vista teòric.

Els arquitectes ja hi estem avesats, una part molt important de la nostra activitat professional és fer concursos, fet que els converteix en un dels eixos principals de la producció i despeses d'un estudi. Habitualment el concurs és una aposta per aconseguir un projecte, i per tant es pot admetre que les compensacions econòmiques per aquesta feina (que de mitjana pot tenir uns costos entre els 8.000 euros i els 12.000 euros) no cobreixin totalment el cost. Però quan es tracta de consultes no vinculades a un encàrrec que s'utilitzen per obtenir idees per iniciar un procés de planejament o per definir la idoneïtat d'un emplaçament per a l'ús que té assignat, no és just demanar que els arquitectes ofereixin la seva feina sense cost. ¿Us imagineu demanar aquest sacrifici en el cas de fer consultes als advocats, als economistes o senzillament a l'hora d'anar al metge? Doncs bé, això és el que està passant darrerament amb molts concursos d'arquitectura.

L'arquitecte en cap seguia parlant… Es tracta d'un projecte molt ambiciós i estratègic per a la ciutat... Es convocaran setze concursos per detectar quines actuacions es poden fer a cadascun dels llocs detectats com a possibles portes al parc natural… Els arquitectes hauran de formar un equip integrat per enginyers, urbanistes, paisatgistes, ambientòlegs, sociòlegs, politòlegs i tècnics en mobilitat… Per a cadascun d'aquests emplaçaments s'escolliran de cinc a set equips de manera que n'hi participaran un total de cent que permetran, segons l'Ajuntament, donar feina a un gran nombre de professionals que estan passant per un moment difícil.

Que amables.

Ha dit feina, que no hem de confondre amb ingressos, ja que tenen previst compensar a cadascun dels equips amb l'exigua quantitat de 1.500 euros. La resta els haurà de posar cadascun dels arquitectes de la seva butxaca si és que vol seguir ajudant aquesta ciutat a créixer i ser referent d'una arquitectura que, a aquest pas, li queden pocs anys de vida. Ser cornut i pagar el beure.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT