Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

El corredor central (mandinga)

Vostè i jo sospitem que Rajoy no pren segons quines decisions econòmiques a l'espera de les eleccions andaluses. I sospitem que quan el seu partit les hagi guanyat anunciarà les mesures d'ajust reals. I sospitem que llavors aplicarà la tàctica "jo passava per aquí". Ah, que quina és aquesta tàctica? Coi, la mateixa que dir a la campanya electoral que no apujaria els impostos i apujar-los, i la mateixa que estar 4 anys dient que no abaratiria el comiat i abaratir-lo. Tot això ho sospitem, però no en tenim cap prova. El que passa és que de vegades la veritat se'ls escapa sense voler.

El millor del mandinga de Carlos Dívar (també conegut com el senyor "sí buana") és que indicava un esquema mental. Ei, i agreujat per l'afegitó de l'"a mi m'agrada molt Espriu". Jo, és que quan algú de l'Espanya del blat em diu que admira Espriu, de seguida faig una trucada preventiva als Mossos (i a les Mosses) per denunciar l'imminent robatori de la meva cartera. I el millor d'Ana Pastor -la ministra de Foment que farà bona Maleni i el seu "i ara com explico jo als espanyols que els d'una comunitat són més importants que els d'una altra", referint-se al corredor ferroviari a Europa- és que resumeix el pensament polític espanyol. Com? 1) Tothom ha de tenir de tot. Per què? Doncs perquè ho ha de tenir. Sigui útil o no. AVE per a tothom, aeroports per a tothom... Que després hem de tancar-los? I a mi què. Jo vull que em votin i llençar el diner públic me la bufa. I 2) Criteri economicoestratègic? Zero. Espanya és Madrit (no ciutat sinó concepte) i si la lògica diu que els ports espanyols de la Mediterrània poden ser un hub marítim de l'emergent Orient cap a Europa, prostituïm la lògica i apostem pel corredor ferroviari de Calataiud. Oi que Calataiud té dret a un tren de mercaderies i jo tinc dret a guanyar les eleccions a Calataiud? Doncs el fem. I si cal en direm el tren mandinga. Amb dos collons.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT