Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Les corrides de toros, crònica d'una mort votada

La barcelonina plaça de toros de la Monumental va viure ahir la que molt probablement serà l'última corrida que se celebrarà a Catalunya, on el toreig és una tradició centenària que, tanmateix, fa anys que està tocada de mort. A partir de l'1 de gener entrarà en vigor la prohibició de la tauromàquia, sempre que el Tribunal Consticional, al qual ha recorregut el PP, no aturi la llei que el Parlament de Catalunya va aprovar el 28 de juliol del 2010 per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions.

El debat previ, que va mobilitzar ciutadans, mitjans de comunicació i grups polítics, venia de lluny i el seu tram final va arrencar l'11 de novembre del 2008 amb l'acceptació per part de la cambra legislativa catalana d'una iniciativa legislativa popular (ILP) per prohibir les corrides.

El col·lectiu més actiu per tirar endavant la proposta ha estat el dels defensors dels animals. El catalanisme no ha volgut envoltar en cap moment l'afer amb aires identitaris, però la resposta, especialment de certs sectors mediàtics espanyols, ha anat en la direcció contrària: convertir la defensa del toreig en un combat identitari, amb el resultat que en comunitats autònomes com la de Madrid, com a resposta a Catalunya, s'ha acabat donant a les corrides la categoria de bé d'interès cultural.

La realitat catalana és que les curses de braus fa anys que han perdut públic i suport social. El toreig desperta avui en la nostra societat molta indiferència, un notable rebuig i una passió minoritària. La temporada taurina a la Monumental, única plaça que quedava en funcionament, ha sobreviscut gràcies a l'èxit turístic de Barcelona de les últimes dècades. L'exotisme d'una banda i la llegendària pàtina cultural de l'altra han seguit donant aire a un espectacle cada cop més allunyat de la sensibilitat majoritària, una sensibilitat respectuosa amb el tracte als animals. Ni aquí ni en el nostre entorn cultural l'existència d'un espectacle de sang i mort és avui dia acceptable.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT