El costum d'opinar (i sentenciar) d'oïdes

Què, deunidoret això del Günter Grass contra Israel, oi? Bé, contra Israel no ben bé sinó contra l'arsenal nuclear israelià i el seu possible ús contra l'Iran. Bé, o una cosa semblant. I quina polèmica, eh? Bé, suposo que hi ha influït que ell és alemany i que aquests temes encara ara són molt sensibles. I com que va confessar haver estat de jove a les SS, imagini-s'ho. Home, i la reacció del govern israelià ha estat fulminant. Persona non grata , l'han declarat. Lògic. Hi ha qüestions encara massa a flor de pell i, no cal que l'hi digui, l'equilibri a la zona és molt feble i qualsevol petita cosa pot ser malinterpretada. I els iranians tampoc hi ajuden gaire que diguem. Bé, més que els iranians, el seu govern. Bé, govern tampoc seria la paraula correcta perquè allò és una dictadura... tot i que hi ha eleccions, però ja sabem com funcionen allà les eleccions. O sigui, que un sidral considerable que veurem com acaba.

Què diu? Que si he llegit el poema. Quin poema? Ah, això que ha escrit el Grass és un poema? ¿No sabia que havia tret un nou llibre? Ah, el poema l'ha publicat en un diari alemany... No, no miro premsa alemanya, jo. Amb la d'aquí ja... Ah, que si vull saber el que diu exactament el poema per poder opinar amb coneixement de causa, està penjat a internet en centenars de llocs... No, però és que jo no sé alemany. Sí, ja sé que està ple de traductors automàtics que passen de l'idioma que vulguis a l'idioma que et roti, però és que no tinc gaire temps. A més, si fa o no fa, jo ja sé el que ha dit en Grass i no cal llegir-se tot el poema. L'essència l'han explicat a les notícies, que normalment recullen el que ha dit una agència que ha dit en Grass. Llavors, per què anar a buscar la font, no? Amb la interpretació d'algú que potser tampoc s'ho ha llegit ja n'hi ha prou per poder fer-se una idea per opinar. I, total, en Grass tampoc es llegirà la meva opinió...