Publicitat
Publicitat

Entre els fidels i els molestos amb el TS, la selecció no estava sola

La crida a sometent va funcionar

Els 28.150 espectadors d'ahir són la pitjor entrada en els últims anys per a un partit de la selecció, però malgrat tenir davant un rival fluix es van superar les previsions més pessimistes dels últims dies.

Entre el canvi d'escenari -el Camp Nou per Montjuïc- i la decisió de tancar els gols i només obrir la tribuna i el lateral, l'Estadi Olímpic feia bona impressió. Només hi havia 28.150 espectadors, l'entrada més baixa dels últims 13 anys dels partits de la selecció, per sota dels 30.000 del dia de Colòmbia, però la sensació general, i dels responsables de la Federació Catalana de Futbol, és que havien superat amb nota la prova. Les previsions eren molt pitjors i la sensació que s'ha esgotat el model era més evident que cap altre any.

La selecció catalana té un grup de fidels que no falla mai, sigui qui sigui el rival, sigui quin sigui l'escenari, costin el que costin les entrades, faci fred o calor, i que mai es desanima malgrat que el reconeixement oficial sigui encara una utopia. Ells volen poder estar a les grades d'un estadi de qualsevol país on se celebri un Mundial esperant el debut de Catalunya i poder dir als que tenen al costat "Jo hi era des del 1997 i no me'n vaig perdre cap, fins i tot quan ja ningú hi creia".

Tristament, amb aquests no sempre n'hi ha prou per omplir un estadi dels grans, però l'empenta que va donar la crida d'Òmnium Cultural va ajudar a acabar de fer presentable l'entrada del partit, encara que va seguir sent la més baixa dels últims anys, si no comptem les 8.100 persones que van anar a l'Olímpic de Terrassa l'any 2006 pel Centenari del club egarenc contra un altre equip centreamericà que va anar a un Mundial, Costa Rica.

Un grup de voluntaris d'Òmnium Cultural va saltar a la gespa pocs minuts abans del partit amb la pancarta "Per un país de tots, l'escola en català". Els jugadors, però, no van aguantar la pancarta, però sí que es van fer la foto amb el lema reivindicatiu als seus peus. A les grades es veien algunes pancartes que feien referència a la llengua, però la impressió general és que ahir a Montjuïc només es parlava de futbol.

Molt lluny queden els anys bons de la selecció en què les entrades superaven els 60.000 espectadors, i es va tocar sostre amb els dos partits contra el Brasil -sobretot el del 2002, que va omplir el Camp Nou-. El temps passa, i sense nous al·licients, fins i tot els més crèduls s'han acabat cansant d'esperar. Potser l'esperat Torneig de les Nacions revifarà la flama, però també fa massa temps que se'n parla i no acaba d'arribar mai.

Problema a les taquilles
Va haver-hi un grup d'uns 500 espectadors que van voler comprar les entrades al mateix estadi i van haver de fer unes cues molt llargues, fins al punt que van arribar a entrar al camp passada la mitja hora de joc. Per què va passar? Doncs perquè l'empresa municipal que gestiona l'Estadi Olímpic també pensava que aniria molt poca gent a veure el partit i només van obrir quatre taquilles del Lluís Companys, segons va informar la Federació Catalana, cosa que va provocar les cues. De fet, n'hi va haver uns quants que fins i tot van marxar empipats i no va arribar a entrar al camp.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT