Publicitat
Publicitat

De la crisi, i més

S' ha fet públic que ja són 611.000 persones. Aquesta és l'esgarrifosa xifra de l'atur a Catalunya com a conseqüència de la crisi econòmica en què ens trobem. La manca de visibilitat de les microtragèdies quotidianes que l'atur comporta no impedeix que en conèixer la xifra a l'alça s'accentuï la indignació, reclamada per Hessel. La indignació creix quan es veu que, lluny d'apostar per solucions radicals que ofereixin una mínima seguretat sobre el futur immediat, les mesures que vénen de la política se situen només en tres línies: estimular l'economia productiva, afavorir el crèdit i promoure les màximes retallades de la cosa publica a causa del deute. No hi ha cap iniciativa per actuar amb fermesa sobre les causes.

Les mesures de reacció sembla que són parcials i molt poc ambicioses, i això no satisfà ni tan sols el poble alemany, que amb aquesta recepta només està sortint en part de la crisi. No valen plantejaments estrictament individuals que no adoptin el màxim principi de realisme. Angela Merkel veu ara el resultat electoral d'ignorar la intel·ligència social: la ciutadania global està entenent que si no s'actua sobre els orígens de la situació de decadència del sistema, la davallada continuarà amb efectes dramàtics.

Actuar sobre les causes implica assumir que la creació d'un mercat financer com a eix de l'economia globalitzada, sense regulació, ni tributació fiscal definida, ni capacitat comptable de ser identificada, s'està convertint en la maquinària de destrucció de l'economia productiva i la sostenibilitat dels estats. Mentrestant, la indústria de l'armament creix de forma escandalosa com a mercat encara poc regulat. El cert és que hi ha entitats i persones, simbòlicament aglutinades en el que s'anomena la "gent de Davos", que, amb plena consciència dels costos col·lectius, han impulsat aquest model per garantir beneficis particulars a costa d'engrandir enganyosament el concepte llibertat . L'evidència del que passa ja és massiva. El documental Inside job , que ha rebut l'Oscar al millor documental, estableix les claus de l'anàlisi i contribueix a dir les coses pel seu nom. A l'Estat espanyol, una querella penal contra les agències privades de qualificació de deute impulsada per l'associació ATTAC i l'Observatori DESC està tractant de posar límits a la impunitat davant la situació. La reacció segueix el mateix itinerari marcat com sempre per les iniciatives pioneres als Estats Units, en procediments judicials i de drets civils a Ohio, Connecticut i Califòrnia. Allà les acusacions s'han situat en accions que haurien fomentat informació fraudulenta i afavorit clients particulars amb els informes que emeten.

El resultat és que s'han impulsat noves regulacions i algunes condemnes judicials sobre els responsables. Moody's, Standard & Poor's i Fitch han estat entitats que van peritar a l'alça l'estimació del valor de determinats productes financers de qualificació tòxica. La creació de les valoracions ha estat i és la responsable de generar molt sovint una ficció. Això sí, afavorint entitats financeres que són clients o amb altes percepcions econòmiques per a intermediaris, o emetent informes de darrera hora que giren el curs de la borsa. La querella espanyola i catalana es basa en els delictes de manipulació arbitrària del preu de les coses (art. 284 del Codi Penal) o d'informació sensible de ser usada en benefici econòmic propi (art. 285). El primer article textualment estableix que "s'imposarà pena de sis mesos a dos anys als que, utilitzant informació privilegiada, realitzin transaccions o donin ordres d'operacions susceptibles de proporcionar indicis enganyosos sobre l'oferta, la demanda o el preu de valors o instruments financers, o s'assegurin una posició dominant en el mercat d'aquests valors o instruments amb la finalitat de fixar els seus preus a nivells anormals o artificials". En la dinàmica de poder en què aquestes entitats actuen, els poders polítics, que són hostatges dels informes d'avaluació de les mateixes agències pel que fa al dèficit públic, no poden reaccionar. La situació és tan desesperada que no existeix cap font de crèdit més enllà de Qatar o l'aposta dels bons a particulars. Amb aquest panorama, les iniciatives judicials, la difusió en els mitjans de comunicació i la creença ferma en uns valors ètics de la nostra col·lectivitat fan imprescindible l'actuació de la societat civil com a motor del canvi.

S'han de trobar les esquerdes en el dret, en la lògica de les ciències econòmiques i en el valor de la capacitat ciutadana per engegar accions d'una revolta pacífica que porti la política a un lideratge nou. La crisi nuclear al Japó evidencia el fracàs d'un model energètic, i això Merkel també ho ha pagat. La realitat està provant quin futur podem tenir si som capaços de combinar tres nous paradigmes: el decreixement intel·ligent, la cultura de la pau i el nou paradigma ecològic. Només així podrem seguir afirmant que com a civilització creiem en la justícia social i els drets humans.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT