La crisi dels refugiats no se soluciona, però ara són menys visibles
Ara fa un any els diaris i les televisions anàvem plens d’imatges de refugiats arribant a les platges gregues, recorrent en fila les carreteres d’Europa a la recerca d’un país d’acollida o, precisament tal dia com avui, ofegats a dins dels camions dels traficants de persones que extorsionen sense pietat els desesperats. La crisi era portada, l’opinió pública pressionava i els governs europeus es trobaven impotents davant una realitat que no sabien com encarar. Avui encara estan impotents i no han trobat cap solució raonable a una crisi que té causes molt profundes. Tanmateix, tot i que els refugiats segueixen arribant i que s’espera que aquest sigui l’any amb més morts al Mediterrani -fins a l’agost ja hi han mort unes 3.100 persones, quan en tot l’any passat van ser 3.700- la sensació general és que el problema s’ha invisibilitzat. No se’n parla tant, ja quasi mai són portada i l’opció ha sigut treure els refugiats de l’espai públic.
Tanmateix, els acords successius per acollir els nouvinguts s’han quedat en paper mullat i només Alemanya ha complert -i superat àmpliament- les quotes establertes entre els membres de la Unió Europea. De fet, pel que fa concretament al programa de reassentament previst, només un 7% de ls refugiats han trobat acollida, i, sense anar més lluny, Espanya només n’ha rebut 465 dels 11.000 compromesos.
Al llarg d’aquest any les imatges impactants i les iniciatives solidàries han donat pas a la desconfiança. Primer als països de l’Est, que van respondre a la política de quotes aixecant murs cada cop més alts, fent cas omís al que deia Brussel·les. Després, l’acord amb Turquia ha demostrat el cinisme europeu en externalitzar el problema pagant fins a 6.000 milions d’euros al govern d’Erdogan perquè blindi les seves fronteres i contingui els milions de refugiats sirians que hi arriben. Tanmateix, després del fallit cop d’estat i la posterior repressió contra l’oposició del president turc es fa cada cop més difícil mantenir viu aquest acord. I, per acabar, els atemptats a París, Brussel·les i Niça han canviat el focus del problema i han creat encara més desconfiança contra els refugiats, vistos ara com un possible focus de perill. Europa fa un any que mira d’evadir la seva responsabilitat, però amagar el problema no el soluciona.
