Publicitat
Publicitat

BÈSTIES QUE PARLEN

'En cristiano, coño'

Mai no en va voler parlar d'allò. Cada cop que jo treia el tema feia aquell gest tan seu que els dies bons semblava una mitja rialla i els dolents una ganyota. "No em ve gaire de gust parlar-ne. Ja t'ho explicaré un altre dia". Sort que hi havia l'oncle Pau, dos anys més petit que el pare i que per aquelles curioses lleis compensatòries entre germans xerrava pels descosits. Només calia convidar-lo a fer un parell de canyetes per treure'n totes les anècdotes familiars, especialment les inconfessables.

Pel que sembla es veia venir. Diu l'oncle que quan trucaven a la porta l'àvia parava de dinar i se'l mirava amb aquella cara de "quina n'has fet, ara?" Però no el van venir a buscar a casa, es veu que el van agafar en un concert d'en Raimon a la festa major de Gràcia, quan comprava un bocinet de senyera amb una agulla de cap a un noi alt i esprimatxat. No, no n'ha volgut parlar mai del que va passar. Només sé que el van tenir tancat setanta-dues hores i que sempre que hi passem pel davant canvia de vorera. I que malgrat les hòsties que va rebre per tot arreu quan va sortir encara es va emmerdar més, amb el partit i sobretot amb el sindicat, i que es va fer un fart de córrer i de rebre cops de porra. Però no ho sé per ell. A casa no en parlava d'aquestes coses. Tampoc va dir gaire cosa quan li vaig dir que em presentava a mosso d'esquadra ni el dia aquell que vaig arribar de treballar i em va veure per primer cop uniformat.

Abans-d'ahir vaig anar-hi a dinar, com cada diumenge, amb la dona i la canalla. La mare va fer aquells canelons. Quan fèiem el cafè en sec ell va parar de remenar la cullera i em va dir: "El pitjor dia va ser el primer. ¿I saps quan em van pegar amb més ràbia? Va ser quan els vaig demanar si podia anar a pixar. Ho vaig fer en català". Feia una mitja rialla. A mi em va sortir una ganyota.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT