Antoni M. Güell 1982
21/02/2017

La crítica de la crítica

2 min
La crítica de la crítica

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsQue ningú no s’espanti. No penso elaborar cap comentari a l’obra de l’eminent filòsof alemany Immanuel Kant. La qüestió que em plantejo no va per aquests camins. [...] Es tracta de la funció crítica exercida en tota societat democràtica i que és tan necessària per al seu bon funcionament. En els diversos àmbits de la societat, i entre aquelles persones que es preocupen seriosament pels seus problemes més importants, existeixen sempre dos grups que els observadors superficials consideren, més que oposats, contradictoris; però que, en realitat, són la cara i la creu d’aquella riquesa inestimable que és la vida pública i institucional d’un poble. D’una banda el grup dels qui fan, realitzen, creen, i de l’altra els qui s’oposen, critiquen, controlen; dues grans funcions públiques: realitzar i controlar, fer i criticar, que no fer i desfer. La pertinença a un grup o altre obeirà a raons diverses. En política serà el nombre de vots; en les arts, les especials facultats de cadascú, i en el món d’allò que Mannheim anomenava intelligencija, la funció crítica sembla que li sigui inherent, tant per la posició social de l’intel·lectual com pels continguts de la seva tasca professional. Un dels mals socials més greus és l’absència de veritable crítica, i l’anul·lació del contrapunt necessari a la realitat que s’està fent. Les dictadures exterminen els crítics i afavoreixen els aduladors o cantaires de les realitzacions oficials. Ara bé, la inexistència de la crítica pot provenir d’ella mateixa, és a dir, de la incapacitat dels crítics per a complir la seva funció. Aleshores, amb l’etiqueta de crítica es fa passar qualsevol ressentiment, enveja i picabaralla barata. És en aquestes ocasions que les supremes tribunes de la funció crítica -els Parlaments- s’assemblen més a un espectacle grotesc que no pas a instàncies controladores de les tasques de govern. [...] En aquests anys de democràcia, sembla que la funció crítica de la intelligencija - globalment considerada-, a Catalunya, brilli per la seva absència. Aquest fet, si és cert, pot tenir dues explicacions: o bé els intel·lectuals han desaparegut del nostre univers cultural, o potser estan lligats a opcions polítiques concretes que no els és possible exercir la funció que els pertoca; aleshores cauen en les pseudo-crítiques que hem esmentat abans. [...]

stats