Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

La crueltat del guionista de la casa reial

Ahir, 14 d'abril, dia de la República, ens preguntàvem si la casa reial havia tocat fons, i poques vegades l'actualitat et desmenteix de manera tan categòrica. Podien caure més avall, en el sentit literal i el figurat. El guionista de la realitat monàrquica no té miraments i força la trama de manera enginyosa però cruel, gairebé inversemblant. I situa Joan Carles I de cacera a l'Àfrica en una setmana negra per a l'economia espanyola, a punt de ser rescatada, les borses per terra, la crisi petroliera amb l'Argentina, amb el nét Froilà ferit al peu per ús indegut d'arma de foc i mentre cauen noves acusacions contra Urdangarin. No sembla imaginable res pitjor per desacreditar el representant de la Corona -que fa poc va declarar que l'atur dels joves li feia perdre la son- que situar-lo gaudint d'un caprici car i realment inoportú. Però el guionista fa un gir més i la cacera és d'elefants, i apareixen fotos en què presumeix de la presa, imatges que ofenen moltes sensibilitats, i l'home es lesiona i requereix un viatge urgent i una intervenció ràpida al maluc en plenes retallades a la sanitat i llistes d'espera de mesos per a operacions semblants. I a la inoportunitat simbòlica s'hi afegeix l'econòmica, i es disparen l'enginy humorístic, una demagògia justificada i la indignació popular. La monarquia apareix en caiguda lliure, i no sabem què més ens té preparat el guionista.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT