Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

El cul de Palma (de Mallorca)

Doncs vet aquí que el batlle Mateo Isern (de Mallorca) ja té logo per a la ciutat de Palma (de Mallorca), que té l'honor de ser governada per ell. Segur que recorden que, fa uns mesos, el molt devot alcalde va aixecar una densa polseguera amb la decisió de canviar el nom de Palma per, efectivament, Palma de Mallorca. Segons ell i el seu equip de govern, això és bo perquè vinguin turistes, tot i que no arribem a saber veure quina relació pot haver-hi entre una cosa i l'altra. Com a molt, se'ns acut que el primer edil de Palma (de Mallorca) deu passar pena que els turistes (especialment els que ja vénen borratxos de casa seva) no es confonguin amb Las Palmas de Gran Canaria i agafin els avions cap a destins equivocats, ara que la presència de qualsevol candidat a practicar el balconing va tan disputada. Si més no, aquesta era la raó que adduïen les autoritats franquistes (que van ser les que es van empescar aquest Palma de Mallorca d'infausta memòria) per justificar el canvi de nom: que, d'aquesta manera, s'evitaven confusions entre la capital balear i la canària. Val la pena recordar que els de la dictadura eren temps en què l'analfabetisme estava força estès entre la població, com sembla que està ara entre els dirigents del PP illenc, capaços fins i tot de desafiar l'autoritat de la universitat per tirar endavant els seus despropòsits toponímics.

Sigui com vulgui, el cas és que Don Mateo Isern (de Mallorca) va convocar un concurs per crear una imatge corporativa de la ciutat. I el guanyador ha estat un logo sorgit de les ments fecundes d'un estudi anomenat The Atomic Idea (bum) i que consisteix en unes lletres que diuen "Palma de Mallorca". Tal qual, ni més ni menys. Es tracta d'un logo tipogràfic, doncs, i més concretament cal·ligràfic, en què les lletres en qüestió fan pensar en les que servien de model en aquells Cuadernos Rubio amb què molts vam aprendre a fer els nostres primers gargots, en els anys de l'escola (justament) postfranquista. Només hi ha un element que trenca l'harmoniosa composició, i és la lletra ema de la paraula Palma , que apareix escrita en fúcsia i vinclada de tal manera que, oh sorpresa, agafa forma de cor. I és que el cor, amics meus, és el símbol universal de l'amor. Al cap i a la fi, si fins i tot Nova York (dels EUA) ha recorregut a aquell logo que diu " I love NY " (i en què la paraula love ha estat substituïda pel pictograma d'un cor), per què Palma (de Mallorca) no hauria de fer una cosa semblant?

El tema, però, agafa més sentit quan un es fixa una mica en la ema en forma de cor i s'adona que més aviat recorda poderosament una altra part de l'anatomia humana: concretament, el cul. Un cul irritat, per cert, com denota la coloració tirant a envermellida. No sé si amb bunyols d'aquest calibre atraurem més turistes, però com a mínim serveixen per retratar la manera de fer les coses (amb el cul) d'uns governants horteres, incultes, provincians i impresentables fins a extrems mai vistos fins ara.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT