Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Qui té el cul llogat...

Quan des d'un programa o una columna, hi ha qui critica o qüestiona la competència, sempre en nom de la llibertat, recordo aquella dita que fa: "Qui té el cul llogat no seu quan vol". Tots els que us entretenim treballem per a un amo o diversos. I per desgràcia, de vegades, canviem d'amo. El columnista X repetirà que ell no té cap pressió (no ho acceptaria mai!) del grup S & G per al qual treballa, perquè a ell no el paga el grup S & J sinó el director A. Però al director A el paga el grup S & J. I el tertulià X ja sap de quin peu calça el director A. Ja sap que, de tant en tant, ha d'escriure en contra del director S, que és el director del programa del grup empresarial rival. I el tertulià ja sap quins són els temes sobre els quals toca estar-hi en contra i sobre els quals a favor. Toca estar en contra del matrimoni gai, perquè l'amo és homòfob. I toca estar a favor (sempre amb tota sinceritat, esclar) dels llibres que publica l'editorial del grup.

Aquests dies llegim articles de tota mena sobre els mitjans públics i privats. Tots són legítims -aquest també- i vostès només s'han de preguntar, quan els llegeixen, d'on és que cobra l'autor i d'on és que no cobra. Excepte algun punki despistat, el periodista no mossega la mà que li dóna menjar. Mossega la del que no n'hi dóna o la del que n'hi ha donat i ara ja no. Si fem un repàs de les defenses periodístiques i sempre valentes, oi, dels columnistes -servidora inclosa, que fa de freelance a TV3- podem saber amb exactitud -millor que un inspector d'Hisenda- en quins programes treballem i en quins no. És legítim fer servir els fulls parroquials per defensar les parròquies, només faltaria. Però resulta una mica bèstia que ahir defensessis les parròquies des del full parroquial i que avui en defensis l'abolició, només perquè aquest any escrius a la revista La Figa Atea.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT