Publicitat
Publicitat

La culpa és de l'elefant

En l'escena internacional han aparegut un grup de països anomenat BRICS, format pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica. Són les economies emergents que creixen a un ritme de més del 10% anual. Tenen reptes excepcionals per promoure la millora de les condicions de vida del 42% de la població mundial, 2.900 milions de persones. Han decidit deixar de ser la majoria silenciosa, volen tenir veu i influir en l'evolució dels afers mundials.

Acabo de fer una estada en un d'aquests països, l'Índia, la democràcia més gran del món. Un país complex de 28 estats i 7 territoris units, amb 22 llengües oficials (amb tres alfabets diferents i cap llengua comuna a tot el país). Ha estat interessant comprovar com a Bangalore (estat de Karnataka, llengües oficials el canarès i l'anglès) la recerca i la innovació són un motor fonamental per a l'impuls del desenvolupament. Universitats i instituts públics en àmbits com l'enginyeria aeroespacial, l'agricultura, la física dels materials, les matemàtiques i, per descomptat, la informàtica conviuen i col·laboren amb centres privats. Es capta talent amb beques ben dotades de cinc anys de duració i condicionades a abandonar el centre públic per emprendre projectes professionals aplicats. Centres d'innovació locals d'empreses trans- nacionals índies com Tata o americanes com Microsoft i Intel es barallen per captar aquests joves formats i emprenedors.

A Bangalore, amb un trànsit infernal i amb profundes diferències socioeconòmiques, hi queda moltíssima feina per fer, però se n'està fent molta. Una puixant, culta i meritocràtica classe mitjana conjuminada amb una estratègia de govern decidida a fer de la ciutat un centre mundial de la informàtica ha permès captar inversions internacionals i locals. Es respiren aires de progrés i il·lusió en el futur. Un model de desenvolupament que també genera disfuncions ambientals.

Ens convé a tots que la Cimera de Rio+20 arribi a algun consens. El 42% de la població mundial avança llançada cap a la millora de la seva perspectiva vital i la capacitat de càrrega del planeta és la que és. Occident haurà d'escoltar i haurà d'assumir responsabilitats o els nostres fills -els de tots- ho tenen magre.

Nosaltres formem part d'un altre grup força menys selecte de països, el PIGS, format per Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya. Amb una perspectiva ben diferent. Després de confondre desenvolupament econòmic amb malbaratament de recursos i talents, ara confonem economia amb tresoreria. És evident que amb la caixa buida i un 20% d'atur cal parar-hi atenció. Ara, per tirar endavant cal confiança, instint de superació i un projecte de país que vagi més enllà de la reclamació de la clau d'una caixa buida.

Les reformes que necessitem són les que permetin impulsar la creació i la innovació. Hem d'abandonar l'oportunisme acrític com a eix del progrés. Cal que acordem un projecte col·lectiu del model de país que volem i sabem construir, més enllà de declaracions i símbols: un territori elàstic, eficient, inclusiu i transformador que sigui referència per importar inversions i exportar coneixement i producció. Cal prioritzar sectors d'innovació i forçar la pèrdua d'influència de lobis immobilistes.

Rohan Arthur és fundador i director de la National Conservation Foundation, que està dedicada a la recerca aplicada per a la conservació de la natura atenent a les relacions i els conflictes amb les persones. Fa poc em deia: "A l'Índia, quan un elefant trepitja una persona, la culpa és de l'elefant". Nosaltres, per decidir-ho, esperaríem a veure quin funcionari va autoritzar-ne el pas, què diu el polític responsable, els mitjans de comunicació oferirien les versions dels veïns que passaven per allà i farien una enquesta. Finalment conclouríem que tot depèn de com es miri. Necessitem una societat civil forta, col·laborativa i que forci a prendre un rumb, si pot ser, sostenibilista. No poden orientar el nostre futur ni el tresorer ni l'especulador.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT