La culpa és nostra (de vostè i meva)

Islàndia ha jutjat el seu ex primer ministre H. Haarde. L'acusaven de negligència, de no haver fet cas de les advertències dels organismes reguladors durant el col·lapse bancari de l'octubre del 2008 i d'haver amagat informació sobre l'abast real de la crisi en els consells de ministres. Al final només l'han considerat culpable d'aquest últim càrrec i, total, com que tampoc era tant, ni l'han condemnat. Per a què, oi? I és que com molt bé va dir el mateix Haarde fa uns dies, amb una clarivident visió de la cosa: "Les decisions polítiques només s'han de castigar a les urnes". I tant!!! I li diré més, potser no cal ni a les urnes perquè a veure si acabarà votant gent que no són dels nostres i demanen responsabilitats...

És que és veritat, escolti. Si l'alcalde (o l'alcaldessa) d'un poble de dos mil habitants, poso per exemple, decideix canviar el vell edifici municipal de tota la vida per un de nou construït tot ell en marbre i fustes nobles, amb 20 despatxos de 300 metres quadrats i pressupostat en milers de milions d'euros esterlins, a veure, per què no pot fer-ho? No és l'alcalde? I no pot tenir un petit caprici? Coi, i si li ve de gust fer un poliesportiu amb piscina olímpica climatitzada, un auditori, un centre de convencions, un palau de congressos, un hotel amb cinc mil habitacions, un CAP amb dos mil llits, un edifici singular per ubicar-hi empreses de R+D, un aeroport i un pantà per als esports aquàtics, què passa, que els pobles de dos mil habitants (o els de trenta mil, o els de tres-cents mil) no tenen drets, o què? I, naturalment, tot això ben connectat per AVE amb aturada a cadascun dels edificis. I si al final es genera un dèficit que no acabaran de pagar ni els besnéts dels rebesnéts, què ha de fer el ja exalcalde? Coi, agafar la pancarta i sortir a protestar contra les retallades. Bé, i qui diu exalcalde diu exconseller, exministre o l'ex que vostè vulgui.