Publicitat
Publicitat

...i damunt d'aquesta pedra...

Els indignats del 15-M (perdó, en un moment de distracció he estat a punt d'escriure "peluts") compleixen tres mesos d'existència i es pot dir que, de feina, no els en falta. Demà passat arriba ni més ni menys que el Papa de Roma a Madrid, i els activistes ja ho tenen tot a punt per rebre'l a la seva manera: l'acte principal consistirà en una marxa (un viacrucis reivindicatiu, en diuen) pel centre de la capital d'Espanya, seguida d'una manifestació paral·lela a la missa inaugural de la Jornada Mundial de la Joventut, que és el que el Summe Pontífex va a santificar a Madrid. A més a més, s'instal·laran paradetes informatives pels carrers a fi d'informar els transeünts de les malvestats que ha fet l'Església catòlica.

Tot plegat molt correcte, no cal dir-ho. Però un no pot evitar trobar-hi a faltar el punt d'inventiva que van tenir fa uns anys a València quan els va visitar el papa anterior, Joan Pau II. En aquella ocasió, els antisistema valencians es van fer estampar unes samarretes molt vistoses, amb eslògans memorables. N'hi havia un que feia honor a la producció autòctona de llegums: "Ni papes ni quicos; tramussos", deia. I un altre, magnífic, que sense dir res ho deia tot: " Rita, ¿el papa sabe lo tuyo? " No em diran que no són d'una subtilesa exemplar. Si els cappares de l'Església tinguessin una mica de l'enginy i el sentit de l'humor d'aquests valencians, el que hauria de fer Benet XVI seria anar a la Puerta del Sol i obsequiar els indignats amb una benedicció i un nihil obstat .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT