Publicitat
Publicitat

L' EDITORIAL

Una dècada perduda

La crisi econòmica va mostrar els primers símptomes el segon semestre del 2007, i va ser especialment greu l'any 2009. Encara que tant l'economia del conjunt de l'Estat com la catalana ja no estiguin en recessió, els creixements són massa petits per eixugar l'enorme destrucció d'ocupació que s'ha produït. El fet és que l'entrada de l'Estat en la Unió Monetària Europea el 1999 va possibilitar l'inici d'una etapa de molta estabilitat econòmica, com mai s'havia somiat. L'accés a tipus d'interès molt baixos i l'entrada d'enormes recursos dels països centrals europeus haurien pogut permetre a Espanya un creixement sòlid i canviar, de veritat, la història econòmica del conjunt de l'Estat. Però no ha estat així. El creixement es va produir, però amb unes bases febles, amb el sector de la construcció com a gran motor, generador d'ingents llocs de treball, però de poc valor afegit. Els ciutadans, que també en som responsables, no vam ser exigents amb uns dirigents polítics que van estar advertits en tot moment. El Banc d'Espanya ja va alertar en els anys de govern del PP de la sobrevaloració del sector immobiliari. Ni el ministre Rodrigo Rato ni després Pedro Solbes van frenar el fenomen. Tots en som responsables, però els dirigents polítics dels dos grans partits ho són especialment. S'han perdut deu anys. I ara costarà molt sortir de la crisi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT