Quan en dèiem ‘litrona’
Van brindar amb cervesa des de diversos balcons llogats per les respectives teles, perquè les marques de cervesa els patrocinaven, i, perquè, carai, brindar amb cervesa i no pas amb cava et fa semblar un esperit lliure en contra de les convencions i de les cotilles. Brindar amb cava és de la casta. Queixar-se dels que brinden amb cervesa és megaconformista i adotzenat.
Jo vaig brindar amb cava, perquè les bombolles m’agraden i m’agrada el ritual. Brindo amb cava en les ocasions importants. Quan em caso, quan tinc una filla o quan s’acaba l’any o el món. De la mateixa manera, quan me’n vaig a fer un frankfurt demano cervesa, perquè l’escuma m’agrada i m’agrada el ritual. Pot passar que l’any que ve, a tots els éssers dels balcons els patrocini la marca de conserves La Chulapa i llavors, en lloc de raïm, menjaran dotze olives. Ja hi ha qui ho fa. I hi ha qui brinda amb Pinky. I fins i tot hi ha qui es menja dotze bolets al·lucinògens (conec un ésser, avui al frenopàtic, que ho va fer durant tota la dècada dels setanta). I hi ha qui se’n va a dormir.
Algú em dirà que a Espanya (això que figura que és Espanya) el Cap d’Any hauria de ser el “moment” del cava. Potser l’únic, perquè quan a un espanyol li toca la loteria destapa cava però no se’l beu, se’l tira pel damunt. I podria ser pitjor. Podria fer-se fregues. Algú em dirà que els diners no ho han de comprar tot i que la cervesa té altres moments. Però jo li diré que s’equivoca. Que brindin amb cervesa. El cava és per a qui se’l mereix. I com que de bo no n’hi ha tant, val més que ens el beguem tot nosaltres. Hi ha moltes caves extraordinàries, però no en sabem el nom perquè no tenen pasta (ni ganes) per fer anuncis amb vocalistes hiperactius (anuncis que espero que hagin servit per vendre molt). Avui, ara, pot ser el moment per brindar amb cava. Perquè avui comença l’any, per nosaltres, per vostès.
