04/12/2016

La Y del PSC

4 min
La Y del PSC

L’home prefereix no decidir, no optar. Decidir és en certa manera perdre: l’alternativa no triada s’ha perdut per sempre. No decidir permet mantenir obertes les opcions, tot és encara possible mentre no s’ha decidit. ¿No és aquest un dels atractius de la joventut, on tot està per fer i per tant encara tot és possible? El més còmode és sempre esperar per decidir més tard. El problema és que el temps corre, i ¿qui diu que l’opció d’avui encara serà possible demà?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els adults s’han d’enfrontar a les seves pròpies decisions i no retardar-les més enllà del que és estrictament necessari. Fer-ho és una virtut. El símbol o signe que millor representa la decisió és la lletra Y. Arribats al punt de confluència, a l’extrem del traç vertical del signe, cal per avançar triar entre la branca dreta o l’esquerra. No hi ha alternativa.

El Sr. Iceta ha anat a fer una visita a la Sra. Díaz a Sevilla. Els prudents s’han afanyat a afirmar que el Sr. Iceta és un pragmàtic dels bons que pren decisions responsables perquè, si el socialisme ha de triomfar en unes eleccions futures a Espanya, és necessari que el socialisme andalús i el català s’entenguin. D’altres han afegit immediatament que això aproxima el PSC i el PSOE i evita un trencament que no convé a cap dels dos. Vist així, la iniciativa és útil per a tothom i negativa per a ningú.

Però des d’una altra òptica i amb la mateixa finalitat -el triomf del socialisme en unes eleccions generals a Espanya-, ¿què és millor, que el PSC i el PSOE s’entenguin, o que en unes eleccions generals el PSC aconsegueixi entre 15 i 20 diputats en lloc de 6 com ara? ¿A algun votant català li importa tant que el PSC i el PSOE s’entenguin per posar-ho com a objectiu màxim i prioritari? ¿O prefereix que el PSC defensi els seus interessos, els del socialisme a Catalunya, que proposi una solució per sortir de la situació en què ens trobem? Si acceptem que això segon és el més important, haurem de concloure que la visita a Sevilla és entre contraproduent i inútil.

I això per dues raons. El votant vol que el votat defensi els seus interessos i que per fer-ho no es doblegui i abandoni les seves conviccions, aquelles que l’han portat a votar-lo. La Sra. Díaz ha manifestat que els catalans abusaven de la seva posició, que volien emportar-se el que era dels andalusos, i altres manifestacions força demagògiques i poc justificades que, per prudència i discreció, val més no repetir. Avui la Sra. Díaz no és secretària general del PSOE, el Sr. Iceta no li deu res. Amb la seva visita es podria pensar que el Sr. Iceta es doblega a la Sra. Díaz malgrat el comportament i la trajectòria d’ella en relació a Catalunya. En definitiva, ¿guanya o perd vots el PSC amb la visita a Sevilla? Si no fos molt segur que en guanya, ¿quins són els avantatges de la visita?

Si algú acusa el Sr. Iceta d’oportunista, de posar els interessos personals i de partit per sobre dels del país, i malgrat que això no fos cert, com ho podria defensar amb rotunditat i fets..., ¿no és cert que en política s’han de practicar els fets i projectar les aparences? ¿El Sr. Iceta no ha perdut amb la visita a Sevilla l’avantatge que havia guanyat amb el no a la votació a la investidura del Sr. Rajoy a la presidència del govern?

Sembla que, arribats on són, els socialistes catalans han d’optar entre fer una política d’àmbit català en la defensa del seu ideari socialista o, contràriament, una política d’àmbit espanyol amb dependència del PSOE. Què és més important per a ells, fer la seva política o alinear-se amb la política del PSOE? No és contradictori, però seria útil que les prioritats fossin clares, perquè si no fos així l’explicació als votants resultarà difícil i sens dubte confusa. D’aquí al fracàs electoral hi ha un pas.

En la política catalana, el PSC pot fer una política d’equilibri entre els independentistes i els que no ho són, una política que porti a una opció que la ciutadania pugui adoptar o rebutjar. Si, com sembla, el 70% de la ciutadania catalana és partidària d’un referèndum, oposar-se a aquesta possibilitat sense aportar una alternativa concreta confina el PSC al mateix entorn de votants que PP i C’s, i això no és bo per a ells perquè els votants preferiran aquests altres partits, que són clars i predictibles, en lloc d’un PSC que bascula entre una opció i la contrària, que parla d’una reforma constitucional que ningú sap quina és. A què espera per definir-la? Perquè et creguin has d’explicar què vols fer. ¿El Sr. Iceta pensa que el PSOE és avui un bon entorn per aclarir aquests dubtes?

Per l’esquerra, si el PSC no es posiciona amb més claredat, el seu lloc aviat serà ocupat per En Comú Podem.

El Sr. Iceta està al final del traç vertical de la Y i es debat en el dubte. Si aquest no fos el cas, s’hauria de reconèixer que el que fa simula, amb total realisme, que es troba en un dubte del qual no sap sortir. Aquesta és la pitjor sensació que es pot donar en política.

stats