Publicitat
Publicitat

La fi del saltimbanqui

Una cosa és segura: el senyor Zapatero marxa. Plegarà, així, el que probablement ha estat el governant més nefast que ha destil·lat l'Europa democràtica d'ençà de la Segona Guerra Mundial. Davant el dilema d'haver d'escollir entre un il·luminat aparentment benintencionat i un malparit intel·ligent, sempre convé triar l'intel·ligent. Per malparit que sigui. De qualificatius amb els quals regalar les orelles del senyor Zapatero n'hi ha molts. Però si se n'hagués de triar un, aquest columnista s'inclinaria pel mot saltimbanqui. Diuen els diccionaris que un saltimbanqui és una "persona que es guanya la vida fent forces, jocs i acrobàcies pels carrers i les places". Saltimbanqui prové del llatí saltare, saltar. També prové d'aquest mot el verb insultar (insultare, saltar contra algú). Com també el mot saltejador ("lladre que salteja o roba pel camins, en despoblat"). Definitivament, saltimbanqui i els mots etimològicament relacionats amb aquest qualificatiu semblen els més adequats per descriure el tarannà del senyor Zapatero.

Si ens agafem al mot saltejador, ens adonarem que sota el mandat del senyor Zapatero el Tresor espanyol ha estat saquejat amb un estil que només s'acostuma a trobar a Llatinoamèrica. L'any 2007, en plena campanya electoral, en el més pur estil Evita Perón, el senyor Zapatero es va despenjar dient que donaria una paga d'uns 400 euros a tots els assalariats i pensionistes. Comencin a sumar: aquella promesa ens va costar, aproximadament, uns 5.000 milions d'euros. L'any 2008 va posar en marxa el xec nadó (2.500 euros per nounat, i 3.500 euros en cas de mares solteres i famílies nombroses). Aquest regalet va costar 3.600 milions d'euros. Ja en portem 8.600. L'any 2009 es va posar en marxa el primer pla Zapatero perquè els ajuntaments continuessin malbaratant. Segons he llegit, només els cartells propagandístics ja van costar 40 milions d'euros. El total de la broma, però, va costar 8.000 milions d'euros i 3.000 milions addicionals per a un fons especial. Comptat i debatut: 11.000 milions. Ja portem un acumulat de 19.600 milions. I l'any 2010 (el darrer que va tenir diners al calaix per malbaratar) va fer una nova edició revisada del pla Zapatero, però afegint-hi la frase "sostenibilidad local". Altre cop per finançar obres perfectament inútils dels municipis, i va costar 5.000 milions d'euros més. En total, podríem dir que el senyor Zapatero ha llençat, pel cap baix, sense cap escrúpol uns 24.600 milions del contribuent.

Ara bé, també podem agafar-nos al mot insultar, perquè el senyor Zapatero constitueix en si mateix un insult a la intel·ligència. Ell i els seus ministres. Es fa difícil trobar equips tan nefastos i superficials com els que ell ha anat nomenant. El ventall de personatges va des dels que no tenien ni idea d'on eren (per exemple, a Indústria) fins a ministres d'EGB que es pensen que la resta d'humans som imbècils (com per exemple, a Defensa). Tot plegat amanit amb un fals progressisme i un feminisme que si no fos perquè ens ha costat una pila de diners provocaria hilaritat. Els seus governs han constituït una grotesca Banda del Empastre (als més joves els recomano posar a YouTube aquestes paraules i entendran el que vull significar).

Algú pot argumentar que aquest home ha estat democràticament escollit. I tindria raó. Com també haurem d'acceptar que, si bé ha insultat la intel·ligència de la població en general, ha demostrat una especial debilitat pels catalans. De fet, l'afer Zapatero porta a qüestionar-se si els catalans, com a poble, realment en tenim d'intel·ligència. Les primeres eleccions les va guanyar (any 2004) amb els vots del 44,62% dels electors catalans. En les següents (any 2008) aquest percentatge va arribar al 46%. Una precisió: quan amb aquests vots catalans directes (els de la provincial catalana del PSOE) no n'ha tingut prou, el senyor Zapatero, fins a l'any 2008, va poder comptar amb el suport d'ERC i CiU. Coneixen aquella frase que diu "si ets burro, menja palla"?

El cas Zapatero demostra que el sistema polític espanyol avança cap a la degradació més absoluta. Serà el senyor Rajoy millor o pitjor? Ignorància total. Hauríem de començar a prendre consciència del problema. La consanguinitat reial va generar aquella broma de la naturalesa anomenada Carles II d'Espanya. Un sistema electoral nefast porta a l'endogàmia dels partits, a una falta de darwinisme polític que pot desembocar en aberracions cares i de tan mal gust com Zapatero.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT