Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

La desafecció sóc jo

Diuen que en la vida de parella no hi ha res més antieròtic que llevar-te al costat d'algú amb despentinat coixiner, lleganyes, alè espès, assortit de badalls de boca de pam i mig, grataments variats de racons insospitats i uns efluvis corporals de dutxa urgent. Doncs jo seria això, però aplicat a la democràcia.

Cada cop que aparec a la tele entrant o sortint de la Ciutat de la Justícia (per cert, quin nom més preciós, no troba?), els ciutadans es divorcien en massa de la democràcia. I no n'entenc els motius, la veritat. He fet alguna cosa que algú altre al meu lloc no hauria fet? O és que vostè hi pot posar la mà al foc? No s'ha endut mai post-its de la feina? No s'hi ha fet mai una fotocòpia del DNI? No se n'ha endut mai clips, grapes o folis? Coi, doncs jo també vaig endur-me alguna coseta de la feina. Més de 30 milions d'euros? Bé sí, però cadascú s'endú el que té més a mà, oi?

Ara torno a ser notícia perquè el jutge més antimèdiàtic del món (pràcticament no n'hi ha imatges) deixa el jutjat que instrueix el meu cas i sense haver-me ficat a la presó (vaig anar-hi, però m'hi va enviar una altra jutgessa i no pel cas Palau, sinó per un que en penja). Però jo sempre dic el mateix, cal esperar al final de la instrucció. I, mentrestant, considerem que potser penalment el meu delicte no és tan greu i que el problema és que aquí hi ha jutges mediàtics que fiquen gent a la presó amb massa facilitat per uns casos que després s'acaben desfent com un bolado. I sí, ara mateix estic pensant en el cas Pretòria.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT