Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

Un desafiament que va més enllà de la seguretat

La nostra societat democràtica i oberta sabia que podia ser objectiu del terrorisme islamista. Ho sabíem a través del dolor viscut a Nova York, a Madrid, a les principals capitals europees, africanes, del Pròxim Orient, de mig món. Un dolor que compartíem i que també és nostre i que té l’origen en el fanatisme que vol imposar el terror i un projecte polític basat en la violència i una visió rigorista de l’islam. Avui sabem també que la constitució de la cèl·lula terrorista que va atemptar dijous a Barcelona i Cambrils posa en evidència la nostra fragilitat. Com en altres ocasions, hauria sigut un imam radical qui hauria liderat i cohesionat aquest grup terrorista, format, com a mínim, per 12 individus. També sabem que dels identificats com a autors de l’atemptat almenys 8 vivien a Ripoll i els més joves s’haurien fanatitzat en un període breu. El material accessible a través de les productores propagandístiques del terror juga un paper imprescindible en el rentat de cervell en casos similars. L’ARA publica avui una entrevista amb Núria Perpinyà, tècnica de l’Ajuntament de Ripoll, que transmet amb claredat el desconcert que encara experimenten els veïns d’aquesta localitat de poc més d’11.000 habitants. Perpinyà fa una crida a trobar mesures per calmar la por social i adverteix que caldrà pair el fet que els companys de futbol, d’escalada, alguns nanos del poble, hagin esdevingut uns criminals encegats d’odi. La tècnica defineix el sentiment de Ripoll de “decepció”. L’atemptat islamista que ha causat la mort de 15 persones i ferides a més d’un centenar posa en primera línia de les prioritats el suport material i la garantia de col·laboració estatal i internacional amb els Mossos. Però també ens situa davant d’un mirall com a societat. La responsabilitat dels atemptats és dels terroristes i dels que els financen i instrueixen des de l’Estat Islàmic. Però caldrà un esforç per evitar reaccions de rebuig que puguin confondre l’islam amb la radicalització, la violència i el fonamentalisme. És previsible que hi hagi sentiments de ràbia i d’incomprensió sobre els motius que poden portar un noi a matar indiscriminadament, però l’experiència de societats encara més tensionades que la nostra -com la francesa o la britànica- ens ha de mantenir molt alerta sobre els perills xenòfobs als quals ens enfrontem independentment de les creences.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT