Publicitat
Publicitat

AL FINAL

Un dia beneireu la cobdícia dels banquers

Atrenc d'alba, quan tenim vint anys i la vida adulta tot just s'enceta, quan cal començar a prendre decisions, es troben cara a cara la Llibertat i la Prudència. És un duel a mort. Qui guiarà la nostra vida? ¿Serem valents i ens deixarem dur per la fe en nosaltres mateixos? ¿O serem humils i apostarem sense risc? La Prudència ens aconsella encarar la vida sense fer gaires experiments. La Llibertat ens demana que inventem, que saltem sense mirar si hi ha xarxa. Quan repasso la meva generació, els nascuts entre els 60 i 70, constato que vam deixar-nos guiar massa per la Prudència. I potser ja està bé, però, vist amb perspectiva, si no vam gosar arriscar-nos més va ser perquè en aquell duel algú va fer trampa.

Va passar que la Prudència va demanar a la Llibertat que anessin a seure i que fessin números. I van calcular que sortia a compte comprar un pis, i que calia un sou estable -un d'aquests es cobra a canvi de feines poc estimulants-. Llavors això ens va semblar un bon negoci i així hem anat vivint, lligats a una feina banal que ens ha permès comprar un pis, un pis que ens havia d'assegurar el futur. Però el futur ha arribat i resulta que em trobo amics que contemplen la vida com si ja ho tinguessis tot fet. Als quaranta són gent que, bàsicament, espera i tem.

No sé com pensen els que ara tenen vint anys. No en conec gaires d'aquests que encara han d'assistir al seu duel. Però sospito que avui és un duel just. Avui la Prudència no pot venir i fer uns números que demostrin que és assenyat hipotecar-se. Per tant, la Llibertat té algunes opcions més. Vés a saber si un dia, d'aquí vint anys, una generació sencera haurà d'agrair una vida més estimulant i ambiciosa a una colla de banquers que, guiats per la cobdícia, van fer que un sistema modern d'esclavatge arribés al seu col·lapse, a la seva actual absurditat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT