Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Un dia memorable amb Maragall

Ahir dissabte, dos quarts de dotze del migdia. Pasqual Maragall ens rep a les fonts de Montjuïc. Ve de l'homenatge a Companys, ens explica que ell va ocupar-se d'arreglar-ne la tomba. Li ensenyem l'àlbum de fotos de demà fa 25 anys, un dia històric, el dia de la nominació, la gavardina, els saltirons, les mans enlaire, el signe de victòria, l'eufòria, els clàxons. Somriu. Repassa tots els protagonistes, els recorda un per un. "Sí que estava prim el Martínez Fraile, el Vallverdú sempre sortia a les fotos, mira, el Xavier Rubert de Ventós, el Pujol aquí estava d'esquena". Té alguna cosa d'incòmode, l'exercici de recordar aquell dia amb algú que lluita per conservar la memòria. Però ell tot ho fa natural. Maragall és el carisma. Sedueix, s'entendreix, riu, s'emociona. Veia a venir la nominació? "Sí, Samaranch ho va treballar molt bé". Li anunciem que Tarragona acollirà els Jocs Mediterranis el 2017, i se n'alegra: "En tenim el telèfon? Els vull felicitar". Vol que ens deixem retratar per ell, amb el mòbil. Som conscients de viure una estona memorable, del privilegi d'immortalitzar amb la portada d'avui el record del que per a molts han estat els millors anys de la seva vida, del país, de la ciutat. Se'n va. El Xavier, el fotògraf, admet que Maragall l'enamora: "M'hauria agradat abraçar-lo, fer-li un petó". L'entusiasme de l'alcalde olímpic sempre serà recordat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT