El dia que Magic Johnson va agafar el metro de Barcelona
Sembla contradictori, però recopilar informació sobre el Dream Team no és senzill. L’equip de bàsquet més famós de la història, el conjunt sobre el qual més s’ha parlat, no apareix a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, on es conserva gairebé tota la documentació del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics del 92. És per això que Jordi Robirosa i Manuel Moreno, antics companys de redacció al mític Dicen, dos amics d’anys i panys, han aprofitat el 25è aniversari de la seva participació en l’esdeveniment de Barcelona per escriure un llibre ( El equipo que cambió la historia, Editorial DQ) que reconstrueix la història, es capbussa en diferents fonts i presenta un retrat fidel d’aquell mític equip.
“No hi haurà un altre Dream Team, ni hi haurà uns altres Jocs com els de Barcelona. És irrepetible. L’equip nord-americà va ser la gran icona de l’esdeveniment, el que la gent recorda. La clau va ser Magic Johnson, que va convèncer jugadors com Michael Jordan i Larry Bird, que no tenien previst participar-hi”, opina Robirosa. “No hi ha color ni comparació possible amb qualsevol altre equip mític perquè el Dream Team va canviar el món de l’esport”, afegeix Moreno.
“D’un temps ençà, dic a qui em vol escoltar que el meu objectiu és ser feliç a la vida. I el dia de la presentació del llibre vaig ser feliç. Espero que agradin les nostres històries, les nostres batalletes de periodistes veterans amb molt recorregut”, sentencia Robirosa, que s’ho ha passat molt bé escrivint un llibre ple d’anècdotes. La meva preferida és la que recorda el dia en què Magic Johnson, Chris Mullin i John Stockton van agafar el metro per tornar al seu hotel de Barcelona. Cansats d’esperar a dins d’un autobús que estava retingut pels talls de trànsit provocats per la marató femenina, els jugadors van desobeir els responsables de seguretat i van optar pel transport públic. Larry Bird va copiar la idea per anar a veure un partit de beisbol, però l’estrella dels Boston Celtics es va equivocar d’estació.
El rambling, expressió amb què el periodista Jack McCallum va batejar el passeig dels jugadors per la Rambla, va ser constant. Uns, com Stockton, matinaven i passaven desapercebuts entre els turistes, amb qui va arribar a parlar sobre el Dream Team sense que el reconeguessin. D’altres, com Barkley, preferien sortir de nit i tornar a l’hotel quan gairebé ja no quedaven curiosos fent guàrdia a l’entrada.
