Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El dia que en Pep ens va posar a pencar

Guardiola ens fa feliços. Ha dignificat l'esport, i ens hem omplert la boca celebrant els valors que transmet, les hores que hi dedica, la seva obsessió perfeccionista, la seva exigència malaltissa. Confiem en ell des que va prometre que persistirien, i van persistir. I van guanyar. I encara guanyen. I ens fa sentir que guanyem tots. Els que el coneixen, com la Mònica Terribas, el descriuen com un home que toca de peus a terra però ple de coratge. I afegeixen que no s'arronsa davant dels reptes. I ahir, vuit de setembre del 2011, en rebre la Medalla d'Or del Parlament, davant dels líders del país, i quan semblava impossible que pogués créixer més, en Pep va fer un pas endavant i durant deu segons va canviar de rol. Estem avesats que cada tres dies passi comptes amb els culers i ens expliqui que ha fet el que ha pogut. Ahir va mirar el públic del Parlament i de casa i ens va dir que s'estima la feina amb passió. Suposo que com vosaltres, va afegir. I ens va interpel·lar. "Si ens aixequem ben d'hora, sense excuses i sense retrets, i penquem molt, som un país imparable". Tenim la mania de retallar les frases. I ahir hi havia eufòria digital celebrant el titular "som un país imparable". És fals: Guardiola mai ho diria. No ho som: en tot cas, ho serem. Som el que som, i serem imparables si: 1) ens aixequem ben d'hora 2) penquem molt i 3) ho fem sense excuses ni retrets.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT