Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Un dia trist

El moviment dels indignats havia mantingut fins ahir un comportament pacífic que l'havia fet mereixedor de la simpatia d'una majoria de ciutadans que comparteixen el descontentament amb el sistema polític i econòmic. Ahir, però, va ser un dia trist: la coacció física i verbal contra els legítims representants de la sobirania popular no té justificació. Les imatges de les agressions que van patir diputats com l'invident Josep Maria Llop, Gerard Figueras, Joan Boada, Marina Geli o Montserrat Tura restaran com un capítol fosc de la vida parlamentària i com una taca en una revolta popular que havia sabut centrar-se en les idees i les propostes.

Precisament, un dels motius de l'èxit de les acampades ha estat la percepció generalitzada que el sistema electoral i econòmic necessita canvis urgents. El col·lectiu Democràcia Real Ja va ser el catalitzador de l'onada de protestes amb propostes com les llistes obertes o que els acusats de corrupció no puguin ser elegits. Però una cosa és millorar la democràcia i una altra impedir-ne el funcionament amb violència contra uns diputats que, amb els defectes que es vulgui, representen la ciutadania millor que qualsevol assemblea. Els que ahir van fer servir intimidacions i insults estan més a prop dels que l'any 1939 van tapiar el Parlament que dels que el van reobrir quaranta anys més tard. La incapacitat dels indignats de Barcelona d'aprovar una condemna rotunda dels fets d'ahir és preocupant, perquè els resta força i legitimitat i, doncs, debilita el necessari toc d'alerta que representen: en efecte, la nostra democràcia té greus disfuncions que els darrers anys no han fet sinó allunyar les persones de la política, i viceversa.

La imatge d'ahir del president del país entrant en helicòpter al Parc de la Ciutadella per assistir a un ple del Parlament és trista. Però el gest d'Artur Mas té el valor d'haver evitat el bloqueig de l'activitat parlamentària i legitima el Govern per prendre les mesures perquè res de semblant torni a passar. Dit això, i amb el benentès que el diari ARA sempre estarà al costat de les institucions democràtiques, la classe política té un problema de descrèdit i desconnexió amb la ciutadania. La crisi ha fet que de la indiferència s'hagi passat a l'hostilitat cap al blanc més fàcil, els polítics, mentre altres actors tan o més responsables de la situació actual continuen sense pagar cap factura. És injust, potser, però només ells poden canviar les coses.

Més continguts de