06/12/2016

El diable i els referèndums

2 min

David Cameron, primer ministre britànic, va convocar un referèndum, el va perdre i va dimitir. Matteo Renzi, primer ministre italià, ha convocat un referèndum, l’ha perdut i ha dimitit. Juan Manuel Santos, president de Colòmbia, va convocar un referèndum, el va perdre i se li va concedir el premi Nobel de la pau. Incapaços de dilucidar quin dels desenllaços és políticament pitjor, els dirigents del PP sentencien, per boca del seu vicesecretari d’organització, Fernándo Martínez Maíllo, que “els referèndums els carrega el diable”. Va ser la manera que va tenir el PP (Partit del Poder, o també Power Point) de celebrar el trenta-vuitè aniversari de la Constitució espanyola, aquella sobre la qual fa vint anys, i en idèntica ocasió, el ministre Álvarez Cascos va afirmar: “Si fuera una chica, ya la podríamos vestir de largo”. És ociós recordar que Cascos també era aleshores un alt dirigent del PP.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Mariano Rajoy i els habitants de la petita aldea pepera només temen una cosa, i és que un referèndum els caigui damunt el cap. Concretament, el referèndum català, que els fa més por que una pedregada seca. Per això insisteixen una vegada i una altra a acceptar una reforma constitucional “sempre que hi hagi consens”, que vol dir consens entre el PSOE, C’s i el mateix PP, i a obrir-se al diàleg sobre “qualsevol cosa menys la integritat territorial d’Espanya” (és a dir, sobre qualsevol cosa menys el tema que precisament es vol discutir). És una curiosa manera de dialogar la que abans d’encetar el diàleg es tanca a tractar d’un assumpte que és prioritari però que no és del gust d’una part. I és una curiosa manera d’entendre el consens la que arriba fins a exigir la immolació del principal adversari polític (el PSOE), per passar de titllar-lo d’“amic dels terroristes” a elogiar-lo com a “raonable i fonamental per a Espanya”.

A Mariano Rajoy li sobren els motius per dimitir, començant pels que va desgranar Francisco Correa en la seva demolidora confessió davant la justícia i davant les evidències que situen el PP al capdavant de tots els rànquings de corrupció política. Però si a aquestes altures no ha dimitit per la corrupció encara ho farà menys per haver perdut un referèndum, sobretot perquè aquest referèndum, segons el PP, no es pot celebrar i no se celebrarà mai. Mai vol dir mai, si no és que es tracta d’un referèndum sobre finançament, o prestacions del govern a les autonomies, o qualsevol altra cosa que no sigui la independència de Catalunya. El referèndum que es demana a Catalunya no es pot celebrar perquè és il·legal (així ho estableix la Constitució) i, sobretot, perquè en cas que el perdés Mariano Rajoy hauria de dimitir, i això sí que és diabòlic i no pot ser. Aquests són els termes i els paràmetres del consens i el diàleg segons l’actual govern d’Espanya, és a dir, els mateixos de sempre. A partir d’aquí, que negociï qui vulgui. O qui pugui. Tot i que, seguint el llefiscós símil de Cascos, la Constitució ja hauria de ser prou grandeta per acceptar el divorci.

stats