Publicitat
Publicitat

La dignitat de l'heroi trivial

Ja no es parla de compromís o, almenys, ja no se'n parla des del reclinatori, amb un to sacramental. Ara és una paraula que els mitjans de comunicació desempolsen a les necrològiques. Precisament per això pot haver arribat l'hora de recordar la diferència entre el pensament que compromet la seva llibertat i el pensament lliurement compromès. No són el mateix. Jean-Paul Sartre (1905-1980) va ser el defensor glamurós del primer; Paul Ludwig Landsberg (1901-1944), el defensor trivial del segon.

Jean Paul Sartre va optar per sotmetre el seu pensament a l'autoritat de la història. Quan Merleau-Ponty va defensar Stalin a Les temps modernes , Sartre i Simone de Beauvoir li van donar suport amb l'argument que Stalin va saber subordinar la moralitat a la història amb molta més contundència que qualsevol existencialista. Landsberg era personalista cristià, encara que Paul Ricoeur digués que era l'únic pensador veritablement existencialista, i com a tal mai no va voler lliurar la seva moralitat a aquesta governanta gelosa i sense rostre que és la història.

Landsberg estava convençut que el compromís, per ser autèntic, només pot ser el de ser lliure, i que solament s'és lliure si es té una consciència clara de les imperfeccions de la causa a la qual entreguem la nostra fidelitat. És per això que no es refiava de les causes ideals i immaculades, precisament perquè és molt temptador dissoldre-hi la nostra trivialitat quotidiana. Per posar un exemple trivial: és molt més temptador comprometre's amb Catalunya, en abstracte, que amb els catalans de la nostra escala de veïns.

Així doncs, Landsberg solament estava disposat a mantenir la fidelitat intemporal a la paraula donada si l'havia compromès amb persones concretes i forces reals a les quals poder mirar cara a cara, amb les seves nobleses i les seves baixeses. El compromís solament és lliure si sap amb qui es compromet i la història ens fa anònims. A més, la clarividència davant de les imperfeccions de la nostra causa és l'únic antídot que tenim contra el fanatisme i el desencís, els dos opis de la raó política.

Landsberg va néixer el 1901 a Bonn. Va estudiar filosofia amb Husserl, Heidegger i Scheler. Davant l'imminent triomf del nazisme, es va exiliar a París, on va entrar en contacte amb Mounier i Maritain. A París estant, va rebre una invitació de Joaquim Xirau per venir a donar classes de filosofia i pedagogia a la Universitat de Barcelona, que estrenava la seva autonomia. Hi va exercir del 1934 al 1936 i en esclatar la Guerra Civil va tornar a París. La seva influència es va deixar sentit en la conformació del pensament de Josep Maria Calsamiglia, Jordi Maragall, Domingo Casanovas, Josep Ferrater Mora, etc.

"Landsberg -em confirma Ricard Pedrals- és l'introductor del personalisme cristià a Catalunya". Un exemplar de la revista mallorquina La nostra terra del maig de 1935 ens deixa testimoni d'una conferència seva titulada El sentit de la vida i l'experiència de la mort . N'hi ha d'altres. Ara que hem decidit recuperar la memòria històrica, hauríem de fer justícia amb el personalisme cristià català, sense el qual no es pot comprendre el nostre segle XX.

En tornar a París, va convèncer els personalistes francesos de la revista Esprit de la necessitat de comprometre's no amb l'ideal pur de la neutralitat pacifista, sinó amb les forces reals antifeixistes. "Ell més que ningú -va dir Mounier- ens va salvar de temptacions utòpiques". Sabia que ni la pau interior pot ser una conquesta de l'evasió ni l'humanisme pot reduir-se a una professió de fe cap a un mateix.

El 23 de febrer de 1943 va ser arrestat per la Gestapo i reclòs al camp d'Oranienburg, on acabaria morint, víctima de la tuberculosi, el 2 d'abril de 1944. Unes hores abans de la seva mort va ser conduït, en un estat de debilitat extrema, a la infermeria. En un darrer esforç, va girar-se cap als altres malalts i els va dibuixar un tremolós signe de la creu a l'aire, el gest propi d'un heroi trivial, d'un d'aquests herois trivials capaços d'embridar el curs del temps. Trivial, de fet, és aquell que es troba en una cruïlla (una tri-via). Bones festes nadalenques.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT