Publicitat
Publicitat

El dinosaure Sí que hi era

Hi ha hagut qui s'ha sentit molest per la valoració que el president Zapatero -des de la Xina, on havia anat a passar la boina- va fer sobre la consulta del 10-A. Troben que va ser poc respectuós. Sincerament, no ho crec: a Zapatero (o ZP, que serà la quasi onomatopeia amb què possiblement ingressarà als llibres d'història) se li podran qüestionar, criticar, retreure o recriminar moltes coses, però ningú li podrà negar que ha fet un esforç per mostrar-se sempre respectuós amb els adversaris. Es pot dir que aquest esforç és el mínim que es pot esperar d'algú en el seu càrrec, però, per comparació amb l'estrambòtica xuleria d'Aznar, no queda més remei que valorar-ho com un punt a favor. Però tornem al tema. Sobre les consultes independentistes, el que es va limitar a dir Zapatero era que ell i el seu govern s'hi trobaven "completament en desacord". La veritat és que resulta comprensible: ben mirat, seria una mica xocant que el president d'Espanya declarés la seva simpatia per un moviment civil que, al capdavall, aspira a la ruptura de Catalunya amb l'Estat espanyol, per molt que ho faci de manera totalment legítima, pacífica i democràtica. Les esdrúixoles, desenganyem-nos, no faran que el món giri a l'inrevés.

De tota manera, l'acusació de falta de respecte contra ZP no ve tant del seu rebuig a les consultes com de l'argument que va fer servir per sostenir-lo: divuit de cada cent ciutadans (va recordar, agafant-se al percentatge sobre el padró i no sobre el cens de Barcelona) no formen cap majoria, va venir a dir. Bé, això tampoc no és cap falta de respecte, sinó més aviat una obvietat. Però sobretot és un error, en el qual no tan sols ha caigut el president espanyol sinó el gruix del patriotisme constitucional a dreta i esquerra del Manzanares: l'error de minimitzar i fer de menys l'abast i la importància del fenomen.

Divuit de cada cent (o vint-i-un de cada cent) és al voltant d'una cinquena part: això és poc? Comparat amb què? Amb els índexs de popularitat de Zapatero? Amb la intenció de vot que en aquests moments és capaç d'obtenir el seu partit? 855.000 persones han passat per les urnes a pronunciar-se a favor o en contra de la independència en una votació no vinculant: són poques? L'argument és tan feble que gairebé fa llàstima. Zapatero degué pensar que bé havia de dir alguna cosa sobre el tema, i es va limitar a repetir la consigna que aquests dies ha entonat el mariachi habitual de tertulians i opinadors de les Espanyes plurals: que això era cosa de quatre gats. En una paraula, els fets els horripilen de tal manera que han decidit que no els volen ni veure, de manera que han optat per ficar el cap sota l'ala. O dins un clot, com els estruços. Ho han fet amb una vehemència fins i tot superior a l'habitual, de tal manera que han aconseguit que també el president de la nació espanyola els imités. Greu error, tornem-ho a dir. I quin ensurt, quan finalment decideixin despertar-se i es trobin que el dinosaure efectivament era allà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT