Com va dir Mao Zedong (o potser era Steve Jobs)
La genialitat del Guardian. Fan un test que consisteix a llegir 14 frases i intentar endevinar quines pertanyen a un líder comunista i quines a un director general d’un gegant tecnològic. L’exercici és deliciós: jo només n’he encertat 9. El futur del periodisme passa per inventar-se el que en diuen “noves narratives”.
És a dir, maneres diferents i fresques d’explicar coses. Aquesta n’és una: sota la divertida aparença d’un test hi ha una declaració molt seriosa sobre l’absolutisme que desprenen empreses com Google o Apple. Allò que fa vint anys s’hauria explicat en un espès article d’opinió, ara s’explica defensant la mateixa tesi però amb un plus d’originalitat i divertida ironia. Sense demèrit del columnisme, està bé tenir aquest recurs a l’abast. I m’agrada perquè no cau en el pecat habitual que cometen els neonarradors: recórrer a formats excèntrics només per poder fer una exhibició tecnològica o formal. Escuma vana de cervesa, que refresca però s’evapora aviat.
Hipocresia
Quina hipocresia, la del diari britànic The Sun amb la notícia “Vils adhesius racistes apareixen als fanals i a les parades de bus d’una ciutat costanera”. Ai, aquest “vils” perquè no sembli que reprodueixen el cartell justament per promoure aquest discurs xenòfob... Però el cert és que la capçalera ha atiat sense cap escrúpol el discurs de l’odi a l’estranger i al refugiat.
Com quan, per exemple, recordava en un titular que un de cada cinc condemnats per violació i assassinat és immigrant. Destacar l’origen del condemnat en comptes de la circumstància social és el primer pas per criminalitzar els estrangers. Línies editorials com les del Sun afavoreixen l’aparició d’adhesius com els que llavors el diari denuncia. Quina barra.
