En diuen 'quota' o 'paritat'

L'eurocambra ha votat a favor que la dona tingui més presència en la política i a l'empresa. De moment han aprovat un parell d'informes que defensen col·locar un 30% de dones en alts càrrecs empresarials abans del 2015. Com que el que és políticament correcte és estar a favor de les quotes, ahir me'n vaig anar a veure una amiga tan contracorrent que és de les que pensa que caldria eliminar el Dia de la Dona perquè "em fa sentir com una mena d'espècie en extinció que necessita ser protegida per l'home". Bé, i també és de les que pensa que "la majoria de dones normals estem en contra del dia de la dona, però com sempre van a buscar l'opinió de les dones "oficials" i a nosaltres "mai se'ns escolta".

Molt bé, i què en pensa ella de les quotes? D'entrada em diu: "A mi em fan sentir com un moble. Sembla que em facin un favor. Si sóc una quota sempre pensaré que els companys de feina em miren dient: mira, aquesta és aquí perquè és dona, no perquè és una professional competent. I el pitjor de tot és que amb les quotes correm el risc de posar gent mediocre en llocs de responsabilitat i, llavors, pitjor encara". Per picar-la li dic: "Bé, si posem dones mediocres a manar, serà la igualtat total perquè està ple d'homes mediocres manant". La seva resposta va ser: "Naturalment, però una empresa ha de tenir dret a contractar els seus propis mediocres, no els que li digui una quota. La gent ha de tenir dret a triar qui vol llogar per treballar. Com si vol contractar només baixets. I, escolta, si al final és un tema d'almoina, sobretot en política. A l'Europa del sud, a les dones sempre ens toca sanitat, benestar social o ensenyament... i quan ens donen defensa és per pur màrqueting. I, desenganya't, el dia que aconseguim la igualtat mitjançant una quota, què? ¿Haurem resolt l'etern problema d'una societat que encara veu la maternitat com una barrera per a la nostra vida professional?".