Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

En diuen retroalimentació

Primer ingredient: suposem un ciutadà d'ultradreta xenòfob i racista que convoca un gran acte per fer apologia de la xenofòbia i del racisme (com no podia ser d'una altra manera, perquè si ets un xenòfob i un racista, els teus actes no seran diferents a tu, oi?). I suposem que aquest ciutadà aconsegueix reunir en l'acte 100 ciutadans. ¿Estem d'acord que som davant d'un acte totalment prescindible, informativament parlant, oi? Segon ingredient: suposem un grup de ciutadans autoqualificats com a "antifeixistes" que s'indignen molt amb la convocatòria del senyor ciutadà xenòfob i racista i decideixen convocar un contraacte de rebuig. I suposem que reuneixen 200 persones. Tercer ingredient: suposem que els Mossos sospiten que una possible trobada entre els dos grups no serà, precisament, per quedar a prendre uns lumumbes de 103 amb Okey de cacau. I suposem que els Mossos reuneixen prou efectius per segellar la zona on fan l'acte els xenòfobs i impedir el pas als anomenats antifeixistes. I suposem que això evita qualsevol mena d'incident. Fins aquí està clar que som davant de la no-notícia.

Ara bé, com que les estètiques i les postures d'uns i altres convocants són prou llamineres per als mitjans de comunicació per impactar i aconseguir audiència, la no-notícia la convertim en notícia. I la notícia que expliquem és que no ha passat res. I fins i tot entrevistem el senyor xenòfob perquè ens valori els no-incidents. Fantàstic!!! I encara li diria més: mundialment gloriós.

Resum final: hem convertit una trobada de 300 persones (100+200) en la gran notícia. I, de pas, hem fet publicitat dels xenòfobs i d'uns anomenats antifeixistes, que si no fos pels que ells mateixos qualifiquen de feixistes no existirien, mediàticament parlant. Conclusió: els xenòfobs, els autoanomenats antifeixistes i els mitjans de comunicació es necessiten per ser algú. Quina por, no?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT