El do de l’oportunitat de Miguel Durán
Dimarts al Telenotícies vespre ens informaven de l’arrencada del judici del cas Gürtel. Mostraven les imatges dels implicats entrant a l’Audiència Nacional. En la filera de persones que hi feien cap vèiem entrar a l’edifici l’advocat Miguel Durán, aquell que fa temps va ser director general de l’ONCE, president i accionista de Telecinco i Onda Cero, i ara és tertulià habitual d’ El gato al agua d’Intereconomía. En aquesta ocasió Miguel Durán assistia al judici com a advocat defensor de Pablo Crespo, un dels acusats del cas Gürtel juntament amb Luis Bárcenas i Francisco Correa.
Però les dues vegades que vam veure Miguel Durán al Telenotícies entrant a l’Audiència Nacional, no van ser l’únic moment en què el veuríem en pantalla aquell dia. Pocs minuts més tard, Durán tornaria a aparèixer per la tele. Un cop acabat l’informatiu, després de la famosa publicitat en blanc i negre del Banc Sabadell, començava un altre anunci també en la mateixa tonalitat de color: “Durán i Durán, advocats”. Hi surten tot de persones anònimes lamentant amb cara de pena unes suposades situacions personals desgraciades i exclamant: “No hi ha dret!” I, tot seguit, surt Miguel Durán en pantalla a la taula del seu despatx i ell mateix diu, mirant a càmera, l’eslògan: “Si no hi ha dret, hi ha Dret”. I a partir d’aquí veiem imatges del seu bufet d’advocats, en què ofereixen assessorament legal a tothom que ho necessiti, i retolen ben clar, al final, el número de telèfon de la centraleta.
És evident que l’advocat i empresari Miguel Durán, amb un domini indiscutible de la influència dels mitjans i un control sempre molt acurat de tots els seus moviments professionals, sabia perfectament que a partir del 4 d’octubre, amb l’arrencada del judici, la seva imatge apareixeria repetidament en pantalla als informatius, enmig d’imputats i informacions sobre el cas Gürtel. Demostrant un control absolut de la situació, salta a la vista que Miguel Durán va preveure la jugada amb temps i ha fet coincidir la retransmissió del judici amb l’emissió de la publicitat del seu bufet, de tal manera que a l’espectador li queda clar que la seva presència en aquelles imatges es deu a la seva condició d’advocat. A més, aprofita que apareix en un cas de tanta repercussió mediàtica per recordar als espectadors que els seus serveis estan a l’abast de tothom.
D’això se’n diu tenir el do de l’oportunitat: el cas Gürtel no deixa de ser, per a Miguel Durán, un reclam publicitari en benefici propi que, després de l’informatiu, es reitera en la retina de l’espectador per fer-li evident.
Durán ens recorda que tant si hi ha dret com si no hi ha dret, sempre hi ha l’oportunitat de fer negoci.
