28/05/2017

El dolent

2 min

Els nascuts abans dels anys 70 recordem amb nostàlgia quan a la primera emissió de TV3 es va projectar la sèrie Dallas. L’havíem vista en castellà i hi havia una gran expectació per sentir el malvat J.R. parlant en català. Si hagués existit Twitter us asseguro que la frase “Sue Ellen, ets un pendó” hauria estat trending topic. Era molt curiós perquè tothom s’estimava el J.R. Era realment un personatge cruel, dèspota, dolent i egoista. Però molts espectadors volien que les coses li sortissin bé.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aviat s’estrenarà la cinquena temporada de House of cards. Molts joves no van conèixer el J.R., però us asseguro que Frank Underwood és el J.R. modern. És pitjor que Darth Vader, el Joker de Batman i Lex Luthor junts. Ha assassinat, robat, enganyat i enfonsat a qui fes falta pel poder. Però és el protagonista i la gent que segueix House of cards no la segueix per veure quan dimonis fracassa. En les sèries de dolents l’espectador té una curiosa atracció pel mal. El final feliç tipus “el Marco troba la seva mare” o “la Heidi torna amb l’avi” no existeix. No volem que el Joker o Lex Luthor guanyin perquè són l’antiheroi. En canvi, a les sèries de dolents sí que volem que guanyi el dolent, perquè no hi ha heroi alternatiu. És una forma de projecció de la nostra dimensió prohibida. La ficció permet alliberar-nos o, en termes freudians, sublimar aquesta pulsió.

No dic que vulguem el mal, la majoria som bona gent. L’ètica, la moral, el voluntariat, estimar el proïsme, assolir la justícia, la igualtat, la democràcia, erradicar la discriminació... Així és com volem ser. Però, alhora, gaudim del dolent sempre que no vagi més enllà de la pantalla, de la pàgina del llibre o de la imaginació.

Perquè de violència no en volem. El tema, doncs, no és la violència o la maldat. El tema és sublimar pulsions del mal i alhora gaudir de la pau, social i militar. Som ben complicats, els humans.

stats